Vull un Patton català

Avís als sensibles, aquestes ratlles no són pas aptes per a patriotes de cap de setmana, per a catalanistes de boca petita, per a gent que creu que la farigola i la bicicleta arreglaran el món ( i Catalunya) o aquells que volen una Catalunya independent, però envasada al buit, pasteuritzada, liofilitzada i sense conservants. Si sou un d'aquests, podeu deixar de llegir aquestes ratlles i tan amics. Si no ho sou, us en dono les gràcies i faig públic el que fa temps que dic, i que no és altra cosa que a l'independentisme català li sobren excuses i li manquen pebrots, ovaris, valentia, i esperit de lluita. Ens cal un lideratge ferm, sòlid, honest, amb capacitat de dur-nos a la victòria. Ens cal un líder. Ens cal un general Patton.

La cosa no sería cap novetat. El President Macià fou coronel de l'exèrcit espanyol. Fou militar d'una manera tan interioritzada, tan ferma, que mesurava els aconteixements amb la pregunta "I l'exèrcit, que hi diu?" Les virtuts de l'Avi no cal ponderar-les pas aquí. Són moltes i prou conegudes. Del que vull parlar és de les mancances dels polítics actuals, que ni són líders, ni són estadistes, ni sols arriben a polítics en alguns casos. Els perden els pactes d'ara per demà, aquell mal entès sentit del pragmatisme, del "sempre tindrem temps", del "venim de molt lluny" i, francament, un arriba a cansar-se d'aquesta cantarella. O caixa o faixa. Si l'independentisme no sap donar de si res més que el que hi ha ara, que és una fragmentaciò parlamentària mentre que al carrer hi ha una gran cohesió social, pleguem. Si entre tots no n'hi ha un de sol que digui "Jo vaig al front si voleu" i fa de cap de tropa, malament. Per què això no pot produir-se, perquè no s'hi dóna, per què no som capaços de tenir un De Gaulle, un Churchill, un Adenauer?

Crec que és per culpa de la plastilina. No faig broma. El dia que varem permetre que els valors com el sentit del deure, del patriotisme, de l'honor, del "Semper Fidelis", de l'amor a les tradicions, fossin sustituits per arreplegar fulles al bosc per a fer ves a saber quins treballs manuals i canviarem l'autoritarisme a les escoles per la falta de respecte als mestres, confonent  autoritari amb autoritat, la varem vessar. Tenim tota una generació que vol la independència, però no sap ni vol saber com funciona un CETME. Hi ha un jovent perfectament preparat, qualificat, ben format, però que no ha jugat mai amb soldadets de plom, ni a indis i cow-boys, ni ha llegit cap tebeo de guerra. Sols saben cantar el "Cargol treu banya" i poca cosa més.

Enteneu-me, no demano gent violenta, faltaria més! El que trobo a faltar és aquella espinada de ferro dels nostres avis, el mot d'ordre, l'obediència a qui en sap més. Som sobrers en mariconades, vaja, i orfes de virtuts com les d'en Macià o les d'en Patton. Un general dur? Si, però un bon general que va portar al seu exèrcit en una llampegant campanya de victòria en victòria, i a qui sols derrotà la política matussera d'aquells que preferien passar a la història que la glòria, glòria que no fa que et donin homenatges ni prestigi social, glòria que sols pots emportar-te a l'altra vida. La glòria dels herois com el general Moragues, general i català.

Comencem a demanar-nos com és que nosaltres no som encara independents. Demaneu-li a un israelià, per exemple. Si abandoneu els prejudicis, arribareu a la mateixa conclusió que jo. Ens cal un Patton català.