I a mi que m'importen la Chacón i el Rubalcaba?

                                       
                                              Carme o Carmen? Carmen, of course

El muntatge que estan fent els del PSOE amb aquesta història de les primàries entre la Chacón i el Rubalcaba és moltes coses, menys edificant. En un país amb més de cinc milions d'aturats (ara parlo d'Espanya), amb un endeutament brutal, amb els serveis mínims de l'estat del benestar minvant cada cop més, per reajustes que mai afecten al gran capital però, en canvi, trinxen a la classe mitjana, als de sempre, a mi que collons m'expliquen aquests socialistes? Ningú els hi ha dit que voler fer veure que són tope moderns, i que fan primàries, i que debateixes idees desprès de deixar-nos a tots amb el cul a l'aire és, com a mínim, de poca-vergonyes? No els resta el més mínim bri de decència, de sentit de la responsabilitat, d'honor?

No, sols els hi queda la ràbia, la rancúnia, la mala bava de qui tot ho ha tingut i tot ho ha perdut pel seu mal cap, per ficar-hi la mà a la caixa, per donar responsabilitats a gentola sense preparació ni moral. Lògicament, com que no poden vomitar-la contra els seus adversaris, perquè els electors els hi han deixat molt poc espai per a fer-ho, ara llencen els seus detritus, la seva merda, els uns en contra dels altres. I ho fan com sempre, perquè no en saben mes. Patada al canyell i embolica que fa fort. D'entrada, ens ofereixen un debat que no va enlloc, quan el que vol la gent són idees per a sortir de la crisi, i no baralles de pati d'un institut ple de golfos. En segon lloc, és un debat fals, perquè ni la Chacón representa cap novetat ni en Rubalcaba és garantia de res. Tots dos han estat còmplices actius en aquesta barbaritat que hom anomena els governs Zapatero. Chacón ha estat ministra dues vegades, i abans fou vice presidenta del Congrés; Rubalcaba no cal dir tot el que ha estat, perquè la llista és de vertigen. Siguem pietosos amb el lector i diguem, com va fer Maurras d'un polític, que aquell ja hi era quan va inventar-se la política.

És un debat entre les galtes i la ineficàcia, entre la demagògia i les rancúnies personals, entre el no res i el fum. És un debat per a salvar lobbies interns, grups de pressió sociates, interessos mesquins, econòmics, miserables. Planyo als qui serven dins seu un honest sentiment socialista. Com deuen veure's traïts per aquesta gent! Els vells militants que s'ho han cregut - jo mateix vaig ser-ho - deuen patir vergonya aliena. Amb el que està aguantant aquesta societat i ells, que s'omplen la boca dient que representen als treballadors i a les classes populars, passant de tot, en els seus luxosos cotxes i amb finques al tròpic, matant-se a ganivetades a veure qui és l'hereu o l'hereva de tota aquesta baixesa moral en la que s'ha convertit el socialisme espanyol gràcies, precisament, a ells.

Ni com a demòcrata ni com a català, m'interessen. Per mi, que els tanquin en una habitació i que és matin. O que facin el que vulguin. Però si us plau, que no ens emprenyin perquè, mentre a un milió i mig de famílies no els hi entra ni un cèntim al mes sota cap concepte, mentre que ens veiem avocats a una gran fractura social, mentre que Catalunya és troba a la cruïlla més important de la seva història, mentre que els menjadors socials no donen l'abast, no pot ser que aquests dos impresentables vagin fent aquest numeret.

L'obligació de qualsevol dirigent polític és servir al poble, és ser modest, és el sentit del deure i de l'honor, és no embrutar el digne ofici de representant de la voluntat popular amb interessos de baixa gallofa. Crec en la política com en la feina més pura, més digna, més dura i més responsable de totes. Servir al teu país, a la teva gent, a la teva idea de com millorar les coses. Per això aquesta parella em fa venir basca. el que fan és immoral.

I és per aquest motiu que, quan els veig als mitjans, em demano, i a mi que m'importen la Chacon i el Rubalcaba?