Powered By Blogger

dimarts, 24 de gener del 2012

La meva germana Stàs

Jo tinc una germana, que és diu Stàs. No és germana ni de família, ni de sang, ni de res que no sigui de cor i d'ànima. Ni tan sols ens hem vist mai en persona. Però compartim idees, sentiments, i pulsions. És una patriota catalana, una dona que és fa estimar, una persona íntegra, una mare tendre i com s'ha de ser. També és una víctima, una de tantes, d'aquest sistema absurd que ens ha deixat arruïnats, sense una administració decent a qui demanar ajut, al carrer, i orfes de tot. Mentre banquers i polítics riuen i gaudeixen de tot el que ens han robat, la meva germana Stàs i totes les Stàs i tots els Stàs del món, veuen astorats, indignats, desfets, com els hi neguen un míser PIRMI.
Sé del que parlo. Jo he estat de jove pobre, molt pobre, pobre de solemnitat, pobre de no tenir ni llum ni aigua ni res. Pobre que viu en el llindar de la desesperació, d'aquella ratlla que et separa de fer una bogeria, perquè et trobes tan sol que pots cometre qualsevol barbaritat. Ara encara puc pagar factures, i dono gràcies a Déu, però no sóc dels qui pensa que, perquè a casa hàgim sopat, ja no hi ha fam al món.
La meva germana Stàs ni és una penques, ni una paràsita, ni una ni-ni, ni res de tot això. La vida ha estat més dura amb ella que amb d'altres, i ho ha aguantat tot amb esperit dur, fort, quasi bé goso dir d'heroina. Però ja ho digué el clàssic, "primum vivere". És per això que al facebook uns quants amics de la meva germana Stàs hem decidit fer el següent, i copio literalment el manifest:
Ei, Parroquians de l'Stàs!!!!!!
Fa dies que tenim a la mestressa desconnectada, jo la trobo a faltar un mogollón!!!!
Sé que està passant estretors econòmiques, bé, ho sabem tots!!!!
El cas és que pensàvem que entre tots li podríem donar un cop de mà i se'ns ha acudit que ...
podríem recollir alguna cosa que l'ajudés a passar aquest mal tràngol.
Tots anem una mica escanyats, però som colla i de mica en mica, s'omple la pica!!!!!

Que us sembla la idea de col·laborar amb el que bonament puguem cada un i fer-li una mena de regal, encara que sigui de reis amb retard?

JA TENIM EL Nº DE COMPTE!!!!!!
un ocellet li ha explicat a l'Stàs, així que el factor sorpresa l'hem perdut, però així podem tirar pel dret.

2042 0000 75 3020075528

és a la Caixa Laietana i el titular és la seva filla, la Alexandra.

Així que ja podem anar per feina!!!!!!!
mooooltes gràcies a tots!!!!!!!
Faig meva la crida i us convido a vosaltres, amigues, amics, compatriotes, que aquesta dona, aquesta mare, aquesta criatura que té, i que és tan maca com la mare, aquesta persona maltractada per les tempestes que l'han volgut trencar sense aconseguir-ho, pugui respirar una mica.
Mai us he demanat res, perquè no en sé. Però per la meva germana Stàs, la vostre germana Stàs, la Stàs que és avui el paradigma d'una Catalunya i d'una societat que s'ha begut l'enteniment, us ho demano. Ajudeu com pugueu. Si més no, fem de la paraula solidaritat quelcom més que un concepte on s'amaguen els pijo-progres i convertim-la en un sentiment real i ple d'amor i comprensió.
En nom de l'Stàs, germana, companya, compatriota, lluitadora, defensora de tantes causes perdudes, mare i amiga, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.