No sóc modern

                                
                  Això ens ha costat més de 700.000 euros en temps de retallades!

Ho sento, no dec ser modern. És més, estic disposat a admetre que fins i tot sóc un carrincló, un carlí, un retrògrad, un poca-solta, un espanta criatures, un ignorant, una persona sense sensibilitat artística, en fi, tot el contrari del que hom espera d'un ciutadà barceloní mega cultural i xupi guai.

Com que ja m'he dit jo mateix el que, de ben segur, em dirien els sociates i babaus, els qui paguen els seus capricis o la seva diarrea estètica amb els meus diners i els de vostès, passo a proclamar que el Monument als Castellers, herència del sinistre Jordi Hereu, és una burla contra Barcelona. Que el Cap i Casal hagi tingut un alcalde així, que hi hagi hagut un Regidor de Cultura - en Ferran Mascarell, per cert - que donés el seu vist i plau a aquesta monstruositat ja diu ben poc del nivell que s'ha viscut a aquesta ciutat. Fins aquí, podrien dir-me que és qüestió de gustos i jo respondria, si m'ho permeten, que hi ha gent que el té allà on poden imaginar-se i no dic per respecte.

Ara, que hi hagi un canvi de Consistori i que l'alcalde Trias és trobi lligat de peus i mans enfront d'aquest horror i vegi que la brometa costa més de 700.000 euros - uns 120 milions de les antigues pessetes, crec, si fa no fa - és de jutjat de guàrdia. És un escarni vers tot el que representa l'administració dels cabdals públics, un mínim sentit de l'ètica, del bon governar, del respecte exigible a qui mana amb la ciutadania. Hereu va ser, i és magnífic parlar d'ell en passat, un perfecte insolvent en política, un carnestoltes bufat que creia que era Déu, perquè el seu partit pensava, com Zeus ho creia amb l'Olimp, que l'ajuntament de Barcelona sempre seria d'ells. Les tupinades, els tractes de favor, les canongies, els capricis de nou ric pagats amb els diners del poble, la manca de sensibilitat vers el país, vers les coses que sempre han estat patrimoni del nostre poble, pren forma i cos en aquesta cosa que ens hi ha engiponat Hereu com a darrer exemple del que han estat els seus anys de desgovern.

És més que una suposada escultura, o digueu-li com vulgueu, és el paradigma del pensament pijo progre, dels socialistes de saló, d'aquells que malden per anar-hi a New York amb la colla d'amiguets a fer-se una foto amb Woody Allen, tot pagat, clar, però no tenen ni punyetera idea de com és Montserrat perquè no és "cool". Són els babaus de la falsa modernor que ataca tot just, ves quina casualitat, a una certa idea de nació, de cultura, de societat. És el fer passar bou per bèstia grossa, el menystenir a qui diu que l'emperador va despullat, és la consagració de les capelletes, dels amiguets subvencionats que desprès signen manifestos, de la colla pessigolla que sempre és la mateixa, de l'endogàmia estèril d'un pensament decadent, sense cap èpica ni fascinació per la bellesa.

Efectivament, no sóc modern. No entenc com el llegat Clarà va deixar-se morir a sang freda per part dels socialistes mentre s'aixecàven gasòfies com aquesta. I consti que estic disposat a defensar a Kandinsky, Picasso, Magritte o a el grup El Paso dins del que entenem com art abstracte. El que no han capit aquests indigents mentals és que per a fer abstracció de la realitat, has de conèixer-la molt bé. No és casual que Picasso diguera que li havia costat tota una vida aprendre a pintar com un nen.

Com que visc al costat d'aquesta horripilant cosa, hi he reflexionat una mica i un dia em vingué al cap una anècdota del gran escultor Manolo, que volgué presentar-se a un concurs a veure si guanyava diners - ell sempre deia que havia passat unes fams bíbliques - i li va sortir un nyap tan gros que, en demanar-li quin títol volia posar-li, va respondre humilment "Mirin, jo li posaria 'Dispensin', no sé si m'entenen"

Per aquesta, jo en tinc un altre més colpidor, que ja sabran dispensar-me: "De lluny, sembla un cagarro, d'aprop és una merda"