Lampedusa era socialista català

                                    
                                   L'amor, ah, l'amor... a la menjadora!

I doncs, vet aquí que els socialistes catalans diuen que han fet un congrés i que l'ha guanyat en Pere Navarro, alcalde de Terrassa ell, de l'aparell, ell, jove i seriós, ell, i que a més ha integrat dins la nova - és un dir - executiva de can sociata als seus rivals Joan Ignasi Elena i Àngel Ros. Molt bé. Aplaudiments, grans cops de cap, abraçades, frases emocionades, adhesions inquebrantables, fidelitats inamovibles. Un congrés a on Tomasso di Lampedusa, l'autor del famós "Il Gattopardo", haguera aplaudit també frenèticament, car sembla que hagi canviat tot, per a no canviar res.

Jo no hi he estat mai, però m'imagino que un congrés de Falange, si és que en feien, deuria ser força semblant. Dic Falange i ja em disculpo d'antuvi, perquè els socialistes no són feixistes, són més aviat sectaris. Aclarida la cosa, potser que en fem cinc cèntims de com ha anat aquesta reunió de prendre el té, que diria en Pla, més que res com a pur exercici de fins on pot arribar l'estupidesa humana.

Segons les resolucions congresuals, el PSC és declara un partit independent del PSOE, però renuncia a tenir-ne grup propi al Congrés, si bé l'esmena Ros-Bustos diu que home, si alguna vegada han de votar diferent, ja en parlaran. Bé. Altres resolucions són fer un secretariat, diguem-ne, "modest". Jo n'he conegut alguns de més de quaranta persones. Allò semblava més el politburó que no pas altra cosa. Continuem. Com que s'ha de donar imatge de cara als badocs que encara creuen que el socialisme hi és a Catalunya per a servir-la, el sector "catalanista" ha fet la viu-viu. Home, Joan Ignasi, que et conec de quan portaves calça curta. Tu tens de catalanista el que servidor de fallera major. Tu volies ser com en Sala, i vas marxar de Barcelona perquè sorties amb una xicota filla d'un senyor que manava a una formosa vila - no entrem en detalls-  i no vas parar fins que vas ser alcalde. I ara, per a continuar dins de la cosa, dius que representes el sector catalanista, que és el mateix que dir que representes el sector dels Sots Feréstecs, és a dir, res.

Els cadells i les cadelletes han agafat el timó, però el rumb ja estava traçat de molt abans, d'ençà el congrés d'unificació. La pròpia Chacón no s'ha estat de dir-ho com qui anuncia l'arribada de Jesucrist a la terra, "El PSC no s'ha allunyat del PSOE". Deu ser perquè ella vol quedar-se al front del PSOE o perquè ha tingut una baixada de tensió. Si no és així, no hi sé veure la novetat. Clar que és PSOE, sempre ho ha estat! Si a la que truca Ferraz, s'escagarrinen! Si de socialistes tenen el que jo de fallera major! Si la seva estructura és més autoritària que la d'un partit d'extrema dreta! Si són mestres en confeccionar llistes negres, en censurar opinions, en propagar rumors, en destruir adversaris, en fer-se la barba d'or mentre fan veure que defensen als treballadors!

Són els hereus d'en Lerroux, que menjava com un lladre al Restaurant Suís i és feis embolicar en paper un llonguet amb una truita dins, que treia de la butxaca quan feia una de les seves "Meriendas fraternales", per fer veure que era tan obrer com els llonzes que l'aplaudien. Quan un jorn uns periodistes l'enxamparen, precisament al Suís, bevent una copa del car i luxós xampany Mumm i li digueren que caram respondria als seus fidels seguidors si el veiessin vivint a cos de rei, el cínic polític va dir sense torbar-se "Ah, doncs els diria que estic tastant el vi que beuran en el futur els seus fills!"

Aquests del PSC són lerrouxistes sense conèixer tal fet, així com Monsieur Jourdain, parlava en prosa i no ho sabia. O no.

Bo i veient el pa que s'hi dóna al PSC, si algú és d'esquerres i vol l'independència, val més que no perdi el temps apropant-s'hi a veure que fan. Rectifico, si algú és independentista, que no hi vagi. Total, per a perdre el temps sempre és millor anar a passejar o fer Sudokus.