diumenge, 13 de novembre de 2011

El vot del senyor Sistachs



El senyor Sistachs és un català com qualsevol català. D'edat mitjana, s'ha passat la vida treballant. De fet, considera que treballar és un valor en si mateix. El senyor Sistachs té dona, i fills, i ara espera un net. Té un piset - modest - que li ha costat Déu i ajuda pagar, un utilitari, no deu diners perquè no li agrada estirar més el braç que la mànega, i sempre ha fet les vacances d'estiu al poble de la seva dona. El senyor Sistachs va començar a treballar de molt jove i, amb els anys, va crear el seu petit negoci. Mai li han protestat una lletra, sempre ha pagat amb puntualitat suïssa i el primer en apujar la persiana de la seva empresa i el darrer en marxar-se ha estat ell. El senyor Sistachs s'ha deixat la vida per donar-lis estudis als seus fills, per ser un home fidel a la seva paraula, per respectar les coses de sempre.

El senyor Sistachs és una persona catalanista, del Barça, moderada, seriosa, un català, vaja, d'aquells de tortell els diumenges i de portar la dona a Montserrat, doncs és sabut que el català no és ben casat si no porta etc...

Al senyor Sistachs no li ha interessat mai la política. Ell, amb la feina ja en tenia prou. Defensa el català, clar, però és que ho considera tan normal, això de parlar en català, que no entén que sigui  d'una altra manera. El senyor Sistachs ha aguantat tota la seva vida els acudits insultants vers Catalunya que algun poca-solta li ha etzibat quan ha hagut d'anar a Madrid, sempre per feina. El senyor Sistachs és d'aquells que, a la que creua els llindars del Principat, tot ho demana si us plau i amb diminutius, com si li fes vergonya fer-ho, com devien fer-ho els jueus de Varsòvia als seus guardians. El senyor Sistachs és persona d'ordre i caixa, de llevar-se a les sis del matí i de llegir les esqueles de La Vanguardia. Sempre ha votat CIU, més que res pel President Pujol segons diu.

Però ara, al senyor Sistachs el món se li ha caigut damunt. Ha de plegar, perquè no pot aguantar la crisi. Els fills i els nets han tornat a casa seva, perquè s'han quedat a l'atur. Ha hagut de despatxar obrers que portaven amb ell tota la vida, que l'han demandat, naturalment, per poca vergonya i per ser patró, que amb això ja n'hi ha prou. El senyor Sistachs veu com els polítics roben i malbaraten, i l'home està anorreat. Ara toca votar, li diuen. Uns li fan por amb la dreta, altres amb les retallades. I el senyor Sistachs, tan poc inflamable, tan tranquil, tan bona gent, s'ha emprenyat. Ha llençat el barret al foc i diu que votarà independentista, que ja n'hi ha prou, que sols ens ho faríem millor, que Catalunya rescata cada dia a Espanya i ningú diu res, que els polítics d'aquí sols saben fer-li la gara-gara als d'allà. El senyor Sistachs, sempre tan moderat, diu que la independència no li fa més por que continuar com està, perquè ja li ho han robat tot.

Heus ací el resultat d'anys i anys de contemporitzar amb aquells que no volen escoltar-nos. Han aconseguit que el senyor Sistachs digui que abans independència que les velles polítiques de sempre. I és que el senyor Sistachs és un patriota. No ho sabia, perquè és passava el dia treballant per pagar-li la festa als altres i no tenia temps per a reflexionar. Però ara, sense el seu petit negoci, escurat, i amb temps, ho ha vist clar.

De Sistachs n'hi han a dojo a Catalunya. Caldria que els polítics independentistes hi comptessin  amb ells. Ho estan esperant.

1 comentari:

  1. Prendre el camí "de perduts al riu" no és una opció. Si el desesper obliga, s'ha d'estar molt segur que no hi ha més opcions. D'altra, serà acció heroica o suïcida només pel resultat.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.