Powered By Blogger

dimecres, 30 de novembre del 2011

Els catalans no tenim rei


D'ençà fa segles, els catalans no hem tingut un rei propi, ben entès que si que hem pogut defensar aquest o l'altre. El cert, però, és que a dia d'avui, no hi ha cap pretenent a una hipotètica corona catalana. Llàstima, i ho dic perquè un bon amic meu pensa que si aquest pretenent existís, o si els catalans fóssim protestants, el nostre camí cap a la independència pintaria millor.

Bromes a banda, la monarquia, tan ben representada pel bon rei Jaume I el Conqueridor, no és pas plat de gust pels catalans d'ara, ni sembla que en un futur estat català res que no sigui una República tingui gaires possibilitats de ser viable. La cosa real és que, com que encara vivim dins d'Espanya, ens diuen que tenim un rei. I aquest rei és inviolable legalment. tots aquells que s'omplen la boca quan parlen de la Constitució, i de les seves bondats farien bé de recordar aquest principi, que fa que el cap de l'estat espanyol esdevingui una persona que té el mateix tractament que qualsevol dictador del món, ço és, ningú pot emprar-hi accions legals en contra seva, ningú pot portar-lo als tribunals, el rei és inviolable.

I la seva família? Perquè ara que ha esclatat el cas Urdangarín, Duc de Palma i marit de la Infanta Cristina, pagaria la pena que en parléssim. També són inviolables? Alguns diuen que ell no, però ella si. Els juristes de sempre opinen, fan i desfan, però el fet és que cada dia sorgeixen noves informacions que demostren, mica en mica, fets com ara apropiació indeguda de fons públics, tràfic d'influències, negocis tèrbols a llocs com ara l`Africa, tan mancada de tot, amistats poc recomanables... La casa reial no bada boca, l'Urdangarin encara menys, i el poble s'ho mira amb la cara d'aquell que li han robat la cartera i encara ha de donar les gràcies.

Què dirà el borbó aquest nadal, en el seu missatge? Gosarà dir allò de "Me llena de orgullo y satisfacción"? Fins quan aquesta comèdia, aquest muntatge d'una Espanya de pandereta que aplaudeix a la duquessa de Alba perquè balla, quan és la terratinent més gran i despòtica de l'estat i quan per culpa d'ella no han fet els espanyols una llei de reforma agrària que tan els hi calia? Fins quan trauran al rei com treieren a Ferran VII cridant "Vivan las caenas!" i ens ho faran fer a nosaltres, els catalans?

Els catalans no tenim rei, ni casa reial, ni ducs ni patges. Els catalans, sempre que hem volgut defensar a un rei espanyol, hem sortit escaldats, i si no recordeu el 1714, que ens deixaren amb el cul a l'aire. Els catalans no hem de quedar-nos embadocats perquè aquesta infanta o aquella dona del príncep ens parli tres ratlles en català. Els catalans no hi tenim res a veure amb aquesta gent, ni volem els seus negocis, ni les seves immunitats. Els catalans volem que no existeixin ciutadans per damunt de qualsevol sospita. Si Catalunya hagués de ser independent, però amb un rei invulnerable, jo no la voldria. Els càncers no poden acceptar-se, perquè s'escampen.

Paga la pena que ho tinguem molt clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.