diumenge, 27 de novembre de 2011

TV3, i ara què?


Les retallades - que tampoc n'hi ha per tant - que s'han anunciat a TV3 han ocasionat més polsaguera que les fetes a sanitat o a ensenyament. Paga la pena reflexionar-hi una mica vers aquest mitjà de titularitat pública català, perquè en un blog on intento, amb millor o pitjor fortuna, defensar una certa idea de país, aquest és un assumpte que no pot passar en tou.

D'entrada, no sóc gens sospitós de voler-me carregar ni TV3 ni cap mitjà de la Corpo. Ho dic sincerament. Com a eines lingüístiques, d'entrada, valen el seu pes en or. Com a difussores de la nostra realitat, costums, història, i el que volgueu, també. Que han estat un model que s'ha seguit arreu per la seva eficàcia, qualitat i modernor, segur. Però, i ara, on som?

Doncs som en una cruïlla, perquè hem de decidir quins mitjans públics catalans volem tenir i quant podem invertir en ells. La reacció de na Mònica Terribes en dir que, si no hi han més diners, no hi haurà fútbol pot fer por a molta gent, ho entenc, però a mi em fa més por que és tanquin hospitals, o que no hi hagin prous escoles obertes. Siguem rigorosos. Els canals que, de ben segur, s'hauran de tancar seràn Esport 3, Super3/3XL i, potser, el 3/24.

L'Esport 3 és perfectament sobrer, car els serveis informatius de TV3 cobreixen perfectament qualsevol informació esportiva. El Super 3/3XL encara és l'hora que entengui per a que serveix, llevat de donar sèries anime o algunes sèries de la BBC com Doctor Who de la qual,  per cert, en sóc un vell afeccionat. Ara, aquesta sèrie o la d'en Sherlock poden ser traspassades perfectament a TV3 i sense anestèsia, diría jo. El 3/24 ja és més complicat, però crec que ens permetrà anar-hi al moll de l'assumpte.

Tot aquest ventall de canals- ja veieu que no hi he comptat TV3 ni el Canal 33 - serveixen per a una sola finalitat, ço és, donar feina a la sobredimensionada plantilla de TV3. Aquella casa té, exactament, tres persones més que la dotació del portaavions Charles De Gaulle, vaixell insígnia de l'armada françesa. La Sexta, és un dir, té com a plantilla poc més de cent persones. I cobreix tot l'estat. Cal, realment, tanta gent a TV3? Imaginem que si, va, que calen, i no seré pas jo qui digui que sobren aquests o els altres. El que si dic, com a català, és quin tipus de producte m'ofereixen. Informatius sectaris on el món és divideix en bons i dolents, i Israel és sempre un monstre i els paissos àrabs uns sants? Entrevistes als de sempre fetes pels de sempre comentades pels de sempre? Cap novetat, cap innovació, cap audàcia? On són els temps del Super Tres, dels Tres i l'Astròleg, d'en Quim Maria Puyal i el Tomb per la Vida?

La crisi real de TV3 - i de Catalunya Ràdio, però aquestes són figues d'un altre paner- és haver-se oblidat de les seves arrels i donar-hi entrada al més fàcil, que és la conyeta per la conyeta, l'esport, algún debat sense suc ni bruc i apa, qui dia passa any empeny. És per aquesta inèrcia que TV3 hi és en aquest punt que podria viure tal i com està tota la vida pagant, això si, a preu de caviar unes senzilles sardines de llauna. No és això companys. Els canvis a la nostra televisió nacional passen per uns informatius punyents, imparcials, d'impacte, i per retornar a ser una fàbrica d'idees, de productes, de formats, i de voler ser la televisió d'un país, amb tremp, amb esperit. Si Mònica Terribes creu que ha de renunciar al Barça - que té uns drets molts cars, diguem-ho tot, entre d'altres coses perquè els propietaris són ex- TV3  que s'han fet la barba d'or amb els mateixos- que ho faci, però no podriem carregar-nos primer la F1, on els calerons que paguem tots els catalans i catalanes van a parar a la butxaca del gendre de l'Aznar, el senyor Agag? És tan important la Fòrmula 1? Què li aporta a Catalunya? Més encara, sols sabem fer serials de costumbrisme caducat, quan no de homosexuals vells que tenen botigues on venen patates marca X (publicitat il.legal) a lesbianes joves fatalment enamorades de monges, i així embolica que fa fort, i si n'hi ha una morta, millor? Sols sabem fer coses d'un sostre tan baix, que no hi ha cosa més patètica que voler provocar i acabar sent avorrit i pesant?

Sí que hi ha un problema de retallades a TV3, però no és el que ens diuen. Les retallades més preocupants són les de les idees. I aquestes ja fa temps que hi són. Per una pura questió nacional, convindría solventar-ho el més aviat possible. Comprendràn que ara m'estic adreçant al Govern del nostre país, naturalment.