Els catalans i les conclusions

El meu amic Joaquim Dorca em va dir un dia "Els catalans tendim sempre a extreure conclusions amb massa rapidesa". Totalment d'acord. Cadascú de nosaltres seu, pensa en el que sigui i ja té una teoria i una conclusió. I així anem vivint, de conclusions que no ens porten més enllà de la xerrameca de cafè i del pur caïnisme.

Això que dic és més palès quan toca campanya. L'actitud de bona part de l'independentisme enfront d'aquestes eleccions a Corts espanyoles és tan infantil, tan poc seriosa, tan poc patriota - si m'ho permeteu - que fa ràbia. No és estrany que al debat d'ahir entre en Rajoy i en Rubalcaba, Catalunya no aparegué ni un sol instant. Ni tan sols per malparlar-ne. Saben que anem desunits, que pesa més que aquest dirigent indepe li tingui mania a l'altre i li faci la guitza que anar a per totes vers la independència nacional, i com que ho saben, no ens foten ni cas. "Si están peleados entre ellos, hombre, ¿que no ves que no se aclaran?". I ens menystenen amb raó.

On és el patriotisme, doncs? On el sentit comú, on la voluntat ferma que ha permès que el nostre poble hagi aguantat tot el que ha hagut d'aguantar? I bé, com que tot plegat em fa mal al cor, no vull ser menys que molts dels nostres dirigents i treure una conclusió del que veig: si la classe política que representa que condueix la cosa de l'independentisme, amb les excepcions que vulgueu, emigrés un any a, diguem-ne, Ulan-Bator, trobo que hi guanyaríem molt.

No som nosaltres, el poble català, qui té que perdre cadires o canongies, són ells. No som nosaltres qui malden per a fer-se la foto, són ells. No som nosaltres qui tenim enveges personals i greuges que ves a saber d'on venen, són ells. Nosaltres sols volem ser lliures, viure en un país democràtic anomenat Catalunya, amb estat propi, on ser català no vulgui dir tenir que demanar perdó a cada pas o passar-te la vida donant explicacions. Nosaltres no volem guanyar eleccions, volem guanyar la llibertat. Per això és molt important que no ens deixem contaminar pels polítics que, com que no tenen coratge per a guanyar la llibertat pel seu poble, és passen la vida traient conclusions; unes conclusions que sempre acaben en el mateix lloc, és a dir, que la resta de partits independentistes són uns tifes i que la raó sols la tenen ells.

A Espanya fa segles que van veure que les conclusions són sobreres, i que el que cal és manar i anar a una, estimar la pàtria i servir-la. Aquí encara hi som a les beceroles. Per això mateix, sou pregades i pregats de no treure cap conclusió que no sigui que per Catalunya, el que calgui.