Val més matar un home que perdre un bon costum

Perdoneu-me, però he vingut a parlar-vos del meu llibre. Del meu nou llibre, D'una novel.la de misteri, d'assassinats, de crims. Una novel.la protagonitzada per la senyora Dolors, una cuinera jubilada, filla d'Avià, comarca del Berguedà, que al llarg de la seva vida professional ha cuinat pels responsables de diferents policies al llarg de la seva vida. El cap de la Sûrete, l'Intendent d'Scotland Yard, el cardenal responsable dels serveis secrets vaticans...

Ara a tornat al seu lloc, a la Vila d'Avià, envoltada de les seves coses i de la gent que estima: el seu nebot Roger, metge del poble, la seva inseparable amiga Remei, el simpàtic i enredador Sintu, pagès que li cuida el petit terreny de la família, el franciscà Frare Benach, erudit i savi, el Mosso Segimon, amic d'en Roger... És una vida tranquil.la, sense sotracs fins que, a voltes, passa alguna de ben grossa i aleshores la sagacitat de la senyora Dolors és posada a prova.

En Quim Torra, l'editor, diu que és una barreja de Miss Marple i Mossèn Tronxo. Jo dic que hem inventat el thriller pagès. Tant li fa. La cosa era crear un personatge català, que visqués i pensés en català, que és desenvolupés en un entorn perfectament català on la gent parla i és relaciona amb total desimboltura com el que són, catalans i catalanes. Si nosaltres mateixos no aprenem a ser normals, mai assolirem la normalitat. D'aquí neix també l'intenció de ressuscitar d'alguna manera la novel.la de gènere en català, i de voler fer de la senyora Dolors quelcom més que una sola novel.la, donant-li la categoria de sèrie, de nissaga.

Si escriure un relat on el crim i la tensió siguin mínimament interessants ja és força complicat, ho és més fer que tot això tingui també un cert rerefons de país, de moral, d'uns certs valors. Ho he intentat honestament i així ho presento al públic que és qui ha de jutjar si s'ha assolit la fita o no. No cal dir que em faria enormement feliç que aquesta dona gran, que no pas vella, experta en estofats i en crims, és fes un forat senzill però durador en les seves vides i en les seves biblioteques.

Entretindre és, segurament, el més difícil que pot fer qualsevol novel.lista. Fer-ho, a més, amb sentit de catalanitat és cosa de bojos. Com que ja em coneixen, no els ha d'estranyar pas que ho intenti.