De peatges i tramvies

Els nostres avis o pares van deturar la ciutat de Barcelona en ple franquisme amb la vaga de tramvies. Va ser un gest de revolta cívica sense parió. D'una manera brutal, la companya adjudicatària decidí apujar el preu del bitllet, i el poble va dir que no hi pujaria. Vaga de tramvies. La gent anant a peu a la feina. Sense campanyes més enllà del boca orella, sense anuncis, sense més xarxa social que la de la solidaritat. Aleshores, com és fàcil d'entendre, les coaccions eren molt més fortes que no pas ara. El falangista Luys Santamarina va passejar-se sol com un mussol en els tramvies, fent-se el fatxenda, amb quatre dels seus, els "Morituri". A la nit, decebut i trist, li confessà a Néstor Luján, que ho explica en un llibre seu, "¡Me han abandonado hasta mis morituri, sólo han venido cuatro!". Ni els mateixos falangistes volien pagar més per un servei tan dolent com aquells.

Ara la gent hem decidit no pagar els peatges d'unes autopistes que s'han amortitzat tres, cinc, deu vegades. Ens hem negat a ser espoliats pels, en teoria, nostres. Abertis ha estat la gran enganyifa del sistema català còmplice amb l'estat espanyol. Salvador Alemany, l'home fort de les autopistes a Catalunya, havia de ser Conseller d'Economía de l'actual Govern català. Us ho imagineu? I ara, enfront la revolta d'un poble tip de pagar cent vegades pel mateix, els nostres governants, els d'aquí, no els espanyols, ens amenacen amb multar-nos amb cent euros. És una vergonya, és un escàndol, és una traïció. Fan de policies d'una empresa privada i saben que prevariquen, perquè no pagar un peatge ni és delicte, ni és falta major ni tan sols és falta lleu. Si de cas, Abertis et pot reclamar el pagament del ticket i això si s'han pres la molèstia d'agafar-te la matrícula, perquè no et poden retenir - delicte de retenció il.legal - i difícilment podran identificar-te, perquè això és fa amb el DNI i no poden demanar-te'l, car no són agents de l'autoritat.

Què fa el Govern, que no encapçala aquesta revolta, el primer pas per revoltes majors? Per què no són els primers els tornar els Tele-Tacs gratuïts que tenen tots els Diputats al Parlament, com ja han fet els companys i companyes de SI i d'Esquerra? Quins favors deu CIU a Abertis, que fan que tot el país faci el que ells no fan i, a més, volen castigar-lo? Són empleats d'Abertis o servidors dels catalans i catalanes? Tenim un govern sucursal d'Abertis o de CIU? L'error per part dels dirigents catalans ha estat total, perquè aquestes i moltes altres preguntes són les que ara per ara és fa la gent. Una gent que els hi donà un suport majoritari a les darreres eleccions al Parlament, però que comença a veure a quina banda es col.loca CIU quan venen mal dades. Ja no és prou que qui fa les retallades en Sanitat hagi estat el màxim responsable de les mútues privades. Ara toca fer de policia dels amos de les autopistes.

Això ni és patriòtic ni va en la línia del sobiranisme ni és res més que treure's la careta i demostrar que cadascú acabem al lloc que ens pertoca. El poble passa necessitat, el poble està fart de veure com els qui manen ens demanen sacrificis, mentre que ells no en fan. El poble està fins els collons, i aquí no hi ha més, o s'hi està amb Catalunya i la seva gent o estem amb el negoci, la menjadora i els tripijocs que és fan sota la cortina. Però als dos llocs no. S'ha acabat. Ara són els peatges, però demà serà el tancament de caixes, l'insubmissió fiscal, la revolta. I aleshores veurem a quina banda queda la gent, si a la d'aquells que veuen a Catalunya com una immensa mamella de la que xuclar fins esgotar-la o la dels qui volem una Catalunya lliure, potent, deslligada de la política de campanar i de favors tèrbols.

Si en plena dictadura la gent és revoltà contra l'abussiu preu dels tramvies, nosaltres hem de fer el mateix amb els peatges. És l'inici de la revolta. I si algú vol arrenglerar-se amb els poderosos abans que amb el poble i la seva voluntat de llibertat, Catalunya sabrà demanar-li comptes. Perquè la història acaba jutjant i el judici és dur. Duríssim. Especialment, amb els col.laboracionistes i amb els especuladors.