No vull pagar

Un ciutadà arribà al peatge i va negar-se a pagar. Així comença una història que pot ser el detonant de la nostra independència. Ho explico. Els catalans estem farts de pagar tres, deu, cent vegades per la mateixa cosa, de pagar la despesa i la festa, tot plegat perquè desprès ens deixin al carrer escoltant que bé s'ho passen els altres. Els catalans tenim molta paciència. Els catalans som, sovint, massa prudents. Però s'ha tibat tant la corda que una nit, arriba al peatge un senyor, deia. I s'hi nega a pagar. L'empleat, i això està enregistrat en un vídeo, ho entén, aixeca la barrera i el deixa passar. Aquest gest d'insubmissió real, pràctica, ja ha estat repetit centenars de vegades al llarg del Principat. "No vull pagar". I els diputats de Solidaritat ho han fet també. Què s'ha guanyat amb això?

Primera, que ens hem assabentat, perquè aquí cal explicar les coses a diari, que els nostres diputats i diputades tenen un Tele Tac gratuït. Entre d'altres coses, clar, perquè això vindria a ser la xocolata del lloro. Però el tenen, mentre que milers de compatriotes seus han de pagar a diari aquesta mena de supervivència moderna dels burots anomenada peatges. I no hi han pebrots d'anular-los per la connivència que existeix entre Abertis, l'empresa adjudicataria de les nostres autopistes i la classe política, i aquí hi fico a sociates i convergents per igual. Si el ministre Borrell perllongà en el seu dia els peatges, Convergència ha estat qui els ha donat un altre període de vigència. En aquest segon cas, les conseqüències són més descarades. Salvador Alemany, president d'Abertis, és el màxim asesor aùlic del President Mas.

Però sabem més coses. Sabem que si no paguem no ens passarà res. No ens poden retenir i, si truquem als Mossos, vindran i els obligaran a deixar-nos anar. Sabem que no és delicte, perquè el llum vermell no és pas un semàfor, així que no cometem cap infracció de trànsit. Sabem que no ens poden demanar el DNI, perquè sols pot demanar que ens identifiquem un agent de l'autoritat i ells no ho són. Sabem que, i això és el més important, si tots deixem de pagar, aquesta menjadora privada de la que suquen també els polítics, s'acabarà. Sabem que les autopistes estan més que amortitzades, perquè ja s'han pagat fins i tot deu vegades amb el cas de la que va de Barcelona a Mataró, la primera que va fer-se.

Sabem que podem tocar-lis a on més mal els fa, a la cartera. I podem fer-ho. Ja hi ha gent que ho fa. No ens arrisquem a res. Ells podem perdre-ho tot i nosaltres començar a guanyar alguna cosa. Perquè si avui no paguem els peatges, demà potser no voldrem pagar a la hisenda espanyola i farem un tancament de caixes. La independència la farà el poble, començarem nosaltres, serà així. I és tan senzill com dir "No vull pagar".