Mobil.lització general!

Ens han declarat la guerra. Així de clar. Com amb l'incident de Gleiwitz, que va ser l'excusa per envair Polònia i originà la II Guerra Mundial, els espanyols ara ens diuen que Catalunya li ha declarat la guerra a Espanya. Ho llegíem ahir estupefactes als diaris. La guerra. Nosaltres, que no tenim prou ànims ni per a fer valdre un míser Estatut de no res, la guerra; nosaltres que no hem sabut bastir una coalició independentista prou forta com per a tenir una majoria clara al Parlament, la guerra; nosaltres, que encara tenim aquell sentiment de fatalitat de la Policia Jueva al Ghetto de Varsòvia, que és pensaven que ells se'n lliurarien, la guerra. I ho diuen així, tan amples, bo i sabent que amb aquestes armes - les seves, les de paper i les de metall - tenen ara una magnífica oportunitat per acabar no ja amb tot el que soni a independència, no, sinó amb tot el que soni a Catalunya.

Aquest és el seu profund desig. No és que siguin anti nacionalistes o anti independentistes, que també, no, és que són anti catalans, els emprenyem, els molestem, som per a ells com foren els jueus pel Tercer Reich. Fa temps que ho dic, això. Ens volen foragitar, però quedar-se amb els nostres diners i les nostres empreses. "Que marxin, però ens quedem amb totes les seves propietats". Perquè encara no han trobat un Madagascar a on enviar-nos o d'altres maneres més expeditives per a fer-nos al carrer. Però no ens empassen, som massa per ells. Històricament ens han volgut aixafar com a poble, com a cultura, com a llengua. I nosaltres sempre hem tornat a surar, sempre. La darrera excusa per un nou pogrom contra Catalunya és que volem declarar-li la guerra a Espanya.

Doncs bé, declarem-la! Declarem la guerra a Espanya, declarem la guerra fent una ofensiva com mai s'ha vist de manifestacions, de insubmissió fiscal, de treure banderes, de fer evident que no serem mai liquidats sense resistència! Declarem la guerra amb articles, amb mítings, amb unitat, amb sentiment patriòtic! Compatriotes, ha arribat el moment d'allistar-se i de saber si volem ser catalans de primera o espanyols de tercera regional. No hi ha més. Us ho diu un home pacífic, que s'estima el diàleg, la voluntat de pactar, que no serva cap odi ni cap enemistat amb res ni amb ningú. Però també us ho diu un home que n'està tip de rebre i de fer veure que m'agrada, de rebre insults i fer-se el sord, de pagar la festa i que, a sobre, et diguin gasiu.

Declarem-li la guerra a Espanya amb una mobil.lització sense parió a la nostra història. Demano públicament als poders polítics catalans, als nostres partits, als nostres dirigents, que facin el que han de fer les persones d'honor en moments com aquest, ço és, servir al seu país. Si us en dieu catalans, si defenseu Catalunya, una Catalunya sobiranista, nacionalista, independentista o digueu-li com sigui, ara és l'hora, catalans, i mai millor dit. Alceu-vos, us demano, al Parlament, i proclameu la independència! Alcem-nos, germanes i germans, perquè ens han declarat la guerra! Alcem-nos, perquè si no ho fem nosaltres, ho faran ells!

Són temps durs. I necessiten gests durs. Diuen que Catalunya li ha declarat la guerra a Espanya? Doncs fem-ho amb les armes més poderoses que tenim, amb el tancament de caixes, o amb una definitiva insubmissió fiscal,  o traient banderes espanyoles de tots els llocs oficials o convocant a referèndum la independència. Aleshores començaran a veure que si que els hi hem declarat la guerra.

I tota quanta persona que tingui experiència militar, que pari l'orella. que quan diuen el que diuen aquests, mai se sap.