El negre del barret de copa

                        
                                                   Dibuix del gran Coll

El meu amic Joaquim Dorca fa servir la metàfora del negre amb barret de copa dels còmics per a definir-nos als catalans. Segons els espanyols, diu, som aquells pobres negrets, incultes, poca cosa, a qui amb uns collars de colors i quatre vidres que facin reflexes, més un barret de copa i un puro, afegint-hi paternalisme barat i algunes sessions d'afusellaments, ja ens tenen controlats. Em permeto afegir que el pitjor no és que a Espanya pensin així. El pitjor és que hi han catalans que també s'ho creuen i estem dividits, ara per ara, en dues tribus. Una és la que mana i pensa que som uns immadurs. Qui ens diu això pot ser d'esquerres o de dretes, car si el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres, a Catalunya el que més s'assembla a un col.laboracionista de dretes és un col.laboracionista d'esquerres. No estem prou madurs per a ser independents i punt. Som el negre del barret de copa que no sabria lligar-se ni els cordills de les sabates, suposat que en portéssim, sense l'ajut dels nostres colonitzadors espanyols. Ells, que entenen que el progrés ve de la seva generosa mà, s'esforçen en ajudar-los, en mantenir els seus privilegis, en educar-nos a nosaltres tan immadurs, tan poca cosa. De pas, diguem-ho tot, s'omplen les butxaques a base de manllevar els diners dels seus compatriotes, és clar, però ho fan per nosaltres, sempre per nosaltres.

Hi ha una altra mena de gent a la tribu catalana, que és la dels agressius, la que diu que al 2014 serem independents, que ho volem tot i ara mateix. Com és fàcil d'entendre, als colonitzadors aquesta gent no els hi fa la més mínima por. Saben que els crits mai han guanyat cap combat i que les promeses esdevenen decepcions quan no s'acompleixen. I com que tenen clar que aquesta part de la tribu està dividida, enfrontada els uns contra els altres, emprenyada amb el món i francament histèrica, no els fan perdre la son. Ja s'ho faran, pensen els conquistadors i els seus amics col.laboracionistes. I tenen raó. És tan dolent per la tribu, per Catalunya, dir que no estem preparats per a ser un estat independent com escalfar-li la sang al personal bo i dient-los que l'any vinent ja serem lliures. És dolent perquè els dos raonaments són falsos, i qui ho diu ho sap perfectament. Ho poden dir, no ho dubto, per bona fe o també, siguem seriosos, perquè hi ha algú a qui ja li convé que això és digui.

Mireu, dels polítics no en podem esperar res. Són els negres del barret de copa. Aquests s'apuntaràn a la independència el darrer segon del darrer minut de la darrera hora del darrer dia. Hi han excepcions, com en tot, però la norma general que jo hi sé veure és aquesta. La independència, per aquells que volen ser-ho, d'independents, no va ni per la via dels polítics del barret de copa ni per la dels qui fan estirabots i crits i remuguen. La independència sols la guanyarem la societat civil, amb intel.ligència, des de abaix, amb organitzacions cíviques, amb mesures pensades. Mai com ara ens ha calgut un Think Thank independentista que, lliure de pressions econòmiques o polítiques, és dediqui a pensar. Pensar, dic, i no regatejar amb Madrid o fer soflames incendiàries que s'acaben sempre en foc d'encenalls i decepcions massives. Fan més el Centre Català de Negocis i en Ramon Carner en una setmana per la independència catalana que molts partits polítics en tota una llegislatura. Trist? Si, però cert.

Ens han deixat un país anorreat sota molts conceptes, però encara hi ha molta gent que és capaç de dissenyar estratègies vàlides. Quines són? No les explicaré pas jo, que no sóc ningú, ni aquí, que no és el lloc. Però em consta que hi ha vida intel.ligent més enllà del barret de copa i de la cridòria. Sortosament, Catalunya té més cartes per a jugar que aquestes dues.