dijous, 29 de març de 2012

La Ciutat Cremada, de nou


Barcelona torna a ser una ciutat cremada. Un altre cop els nostres carrers cremen, i el fum cega tant al poble que pensem que les reivindicacions prenen forma de flamarades. Cega tant, el fum! I els catalans som molt miops, massa miops, patim un excés de miopia. És històric, que hi farem. Quan els fets de la Setmana Tràgica, Barcelona també cremava. Aleshores varen ser les esglésies, avui són contenidors. Alguna cosa hem avançat. On encara hi som és en l'autoría d'aquests fets vandàlics que ni tenen res a veure amb el dret a la vaga i les legítimes reivindicacions dels treballadors - servidor és treballador per partida doble, perquè a més sóc autònom - que s'enterboleixen per les accions feixistes de grups "antisistema" Aleshores el traïdor fou Lerroux. Ara, el fals progresisme. Tot plegat, anticatalanisme pur i dur, consignes de Madrid.

És hora d'anomenar les coses pel seu nom. Aquests fills de puta SÓN part del sistema, són mercenaris a sou pagats pels mateixos que patrocinen els partits d'extrema dreta i que volen fer-nos acollonir. Tenen l'espectre de l'immigració i el del desordre social. Amb la por de les dues coses barrejades, ja tenen prou per a dir que cal més mà dura. Hi estic d'acord. Jo també vull més mà dura, però més mà dura amb els vàndals, amb els piquetes informativos, eufemisme que amaga mètodes de gàngsters de Xicago i pels quals cap sindicat ha estat, que jo sàpiga, portat mai davant dels tribunals. Jo també vull mà dura contra aquella gent que creu que l'espai públic és seu i que tenen tots els drets i cap deure. Jo també vull mà dura, senyors del Govern, que heu convertit a la nostra Policia en una mena de ballet rus, per por al que diran els quatre diputats d'Iniciativa, que ja és ser cagats. Jo també vull mà dura i que deixin en pau a l'Honorable Conseller Puig perquè faci la seva feina, que no és altra que impedir que a una pobre senyora li trenquin els vitralls de la seva botigueta, que li costaran el que vendrà en un mes. Jo també vull mà dura contra aquests sindicats subvencionats amb els meus impostos i que poc o gens em representen, que tenen secretaris generals que porten Rolex i que, quan edifiquen vivendes de protecció oficial, el primer que fan és col.locar-hi dins d'elles a amics, familiars, seguidors i coneguts. Ho sé. Quan jo era de l'UGT i del PSC em varen oferir una, i puc dir el nom de l'edifici i qui hi viu allà.

Jo no vull que Barcelona sigui el laboratori d'assaig del nou holocaust que s'està preparant, com ja ho va ser quan obtingué el malnom de La Rosa de Foc o quan va ser la primera capital europea sotmesa a intensos bombardejos dels quals, per cert, en Churchill lloà la resistència i organització del nostre poble enfront aquella barbaritat quan li tocà el torn a Londres. Vull mà dura perquè no em rota que aquests nazis que justifiquen que s'ha d'agredir a la gent que no vulgui tancar la seva botiga o vulgui anar a la feina - al programa Catalunya Opina me les vaig tenir amb un d'ells que va trucar dient això tal qual - campin com aquell que va de passeig. Vull una llei de la protecció de la democràcia, vull presons preventives, vull uns antiavalots que carreguin justificadament, però sense que els hi tremolin les cames, vull polítics que donin les ordres que calen per a mantenir l'ordre públic, vull que hom respecti el dret a fer vaga igual que el de no fer-la, vull que li caigui pena de presó a l'empresari que amenaci als seus treballadors amb represaliar-los si fan vaga de la mateixa manera que vull a la garjola al sindicalista que punxi les rodes del company que vol entrar a la fàbrica.

Vull llei, ordre, justícia. Vull deixar de viure en la ciutat cremada. Vull deixar d'estar tip d'estar tip i de que el meu barri, el Gòtic, quedi cercat com el Guehtto de Varsòvia cada cop que uns animals volen cremar tota quanta cosa trobin. I aquí no s'hi valen disculpes. Els serveis d'ordre dels sindicats, on son? On son els militants sindicalistes que no deturen abans que ningú als violents i els posen a disposició dels agents de l'autoritat?

Vull tot això perquè estic d'acord amb que en aquest país hi ha una manca de respecte cap als treballadors. Ara, sabeu que els primer en no respectar-nos són aquesta colla de feixistes de merda, pagats pels de sempre. Ah, i l'espoli espanyol, que amb els calers que ens deuen en les nostres mans potser les coses no anirien com van. Preneu nota d'això que dic, o comencem a decidir nosaltres o acabarem pitjor que a Grècia. Aleshores, que ningú s'escandalitzi si em veu pel carrer amb una automàtica a cada mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.