dijous, 2 de febrer de 2012

Que més ens han de fer?



Què més ens han de fer per a reaccionar? Quines humiliacions més hem de patir, per fer a mar als polítics traïdors a Catalunya? Quants diners més ens han de robar per que algú digui prou? Quantes baralles de criatures haurem de tenir entre els patriotes abans de entendre que l'enemic és l'estat espanyol? Quants cops aguantarem que ens diguin que no estem prou madurs? Quantes vegades més sortirà el President de Catalunya amb el cap cot de La Moncloa? Fins quan haurem de resignar-nos a viure de l'almoina de qui ens roba els diners? Quines barbaritats han de fer els nostres governants abans de reconèixer que el problema no és el pressupost, sinó que el problema és Espanya? Fins quin punt de degradació ens faran arribar com a poble? Quanta gent més haurà de sacrificar llur benestar i llur sacrifici perquè a Extremadura tinguin un setanta per cent de gent que és funcionaria? Fins a on hi estem disposats a arribar-hi per tal de ser anorreats?

Tenim esperit de màrtirs? Tenim vocació de suïcides? Volem un poble que va sense protestar als forns crematoris? Som com la policia jueva de Varsòvia? Ja no recordem que els catalans hem estat sempre un poble guerrer, lluitador, reivindicatiu, amb honor i amb valentia? Ningú sortirà a defensar a la nostra Pàtria? Ningú voldrà encapçalar la revolta? Tan covards ens hem tornat? Tan misèries? Què esperem? Què volem?Què més ens poden fer que no ens hagin fet ja? No ens cansem de parlar de independència, de patriotisme, de llengua, de cultura al bar del casal, mentre la terra catalana es dessagna ferida de mort? Ningú té vergonya? Ningú té neguit, ningú té un sentiment de basarda? Ningú creu que el Parlament està ple de Quislings? Ningú veu com ens han donat l'esquena aquells en qui havíem confiat? Ningú entén que s'han venut? Ningú s'hi fixa que d'aquesta crisi, de Catalunya no en restarà res?

Som idiotes? Som uns cagats? Som espanyols i no ho sabíem? Què caram som, els catalans? Volem morir? Volem acabar sense pena ni glòria? Volem ser una resta que s'enfonsa en la sorra de la història? Volem ser un record difús, explicat de mala manera? Per això varen morir tantes i tantes persones de bona fe? Per això tant de sacrifici, tants segles de lluita, tanta vida segada, tantes llàgrimes, tant de dolor? Era per acabar així? Era per rendir-nos sense plantar cara? Era per a donar-lis la raó? Era per baixar-nos els pantalons i morir sense dignitat?

El Bon Rei Jaume I ens mira dalt del seu cavall. Els seus ulls de pedra no poden amagar la decepció, el fàstic, la vergonya aliena. Sembla que ens estigui dient "Compatriotes, si era per tot això, no pagava la pena" 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest bloc pot publicar entrades.