dimecres, 1 de febrer de 2012

Catalunya i la ruleta russa



Ara volen que un casino de patacada s'instal.li a casa nostre. I ens diuen que donarà feina a molta gent. Ni ho dubto ni ho nego. De la mateixa manera podrien dir que la casa de barrets més gran vindrà a fincar-se aquí, que de fet ja la tenim al llindar de la frontera francesa. Molt bé. Si això ho fes un empresari privat no tindria res a dir, perquè si aquest casino compleix la llei, el joc és quelcom legal a molts països democràtics. Ara, quan qui m'explica les bondats dels casinos és el Conseller d'Economia del meu país, alguna cosa comença a trontollar dins meu.

És a dir, mentre el President de Catalunya va a veure al president espanyol a pidolar, mentre que als independentistes ens diuen que hem de prendre til.la, mentre que les estructures de país minven jorn rera jorn, ara surt el Conseller i diu que hem de portar un casino. I, poca broma, argumenta que això fóra un èxit del nostre govern. Però, que s'han begut l'enteniment? Que ens prenen per idiotes? Tant imbècils creuen que som, tant inútils, tant poc llegits, tant babaus? Realment creuen que el que li cal a Catalunya i als catalans ara mateix és fer venir un casino? No recorden l'escàndol de Casinos de Catalunya i les corruptel.les que allà van haver-hi, i que millor deixar enrere i que la història jutgi?

A Catalunya avui l'estàn fent jugar a la ruleta russa, per això no ens hauria de semblar estrany aquest estirabot del casino. Una ruleta russa perversa, car el revòlver té dins del tambor totes les bales i, disparis la que disparis, estàs condemnat. L'autonomisme ens ha portat aquí, i el creure que hi ha una providència que ens farà sortir de qualsevol atzucac. Ens ha portat fins aquí la supèrbia d'uns, el mal govern dels altres, la corrupció de tots, i un imaginari fals de pastorets comprats als xinos. Ens han tret, mica en mica, el nostre gen nacional i ara, que ens caldria més que mai, no s'hi veu per enlloc.

L'operació ha estat tot un èxit. Vindrà - o no - un casino, i tindrem, diuen, uns 120.000 llocs de treball, i ens semblarà molt bé, i seguirem empobrits per un espoli que no s'acaba, i continuarem tenint que demanar perdó cada dia per ser com som, i ens diran que si remuguem serà pitjor, i la gent continuarà votant majoritàriament que si a les enquestes de LaVanguardia que ens demanen si voldríem un referèndum per la independència, i aquest no arribarà mai, i els polítics ens diran que no estem prou madurs. Fins que el revòlver és dispari i Catalunya resti morta i sols quedi en peu, és a dir, agenollada, com una regió més d'Espanya.

Senyors polítics, si és per acabar així, els prego que em donin el revòlver a mi, que jo sabré acabar amb la meva vida amb dignitat i sense necessitat ni de casinos ni d'excuses. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.