Començar ja és un pas

Fa mandra començar qualsevol cosa. Escriure ho és per algú que s'ha guanyat bona part de la seva vida escrivint. Però quan no hi tens lloc on fer-ho, t'has de buscar la vida. Paradoxes dels temps, tinc tribunes a la televisió, però no al món dels "papers" , que diuen els britànics.

Per això he creat aquest humil racó, per a escriure en veu alta i dir les coses que m'agradaria escriure a un diari o a una revista o amb un guix a una paret, preferentment d'algun edifici oficial.

No atabalaré a ningú amb el primer post. Sols dir que, com a independentista, em preocupa el meu pais. Em preocupa la nostra societat. Em preocupen els nostres polítics. I crec que cal un revulsiu enorme, potent, sense parió que ho regiri tot i faci remoure consciències i carteres. La llibertat no s'assoleix amb discursos. Els poderosos de Catalunya, les famílies benestants, què fan? Els partits, fins i tot els independentistes, què hi diuen?

El poble sortim al carrer, fem consultes, empenyem el que podem, però sense el capital i els partits és fa tot més difícil.

No saben que la llibertat la guanyarem. Pot ser amb ells o sense ells. Han de decidir.