Catalán, judio renegado

 

.

 

Ja han arribat allà on, en el fons, sempre hi han estat. Ahir a Madrid la policia regirà als catalans que hi anaven a veure la final de la Copa del Rei, cercant xiulets, estelades i pancartes. Als bascos no, perquè algú del PNB cridà a l'ordre al ministre de l'interior. Aquí no deu haver-hi ningú que tingui aquesta potestat, car el mateix Duran en roda de premsa va referir-se a Catalunya com a "comunitat autònoma", si bé el seu tarannà de Fouché el feu rectificar ràpidament. Tot sigui per quedar bé.

 

I que intentava la policia espanyola que, per cert, també paguem els catalans? Evitar la xiulada a la monarquia, evitar un acte d'afirmació nacional, evitar que el món sencer veies que Catalunya tenia un anhel, una voluntat, una necessitat de ser lliure. I ara que no em vinguin amb la cantarella que som una minoria i que no representem res. Què passa, que a Madrid sols van anar-hi els independentistes del Barça? La gent que allà xiulava - tot el camp, per cert - sols representàven una minoria? Els bascos no hi eren? La imatge final amb senyera i la ikurriña, sense la bandera espanyola, era fotoshop? La maniobra propagandística, d'una baixesa moral digne d'en Goebbels, de TVE quan apujà el só de l'himne espanyol per tal que semblés que la xiulada era petita, no demostra que allò era real, que va passar, que hi ha el que hi ha?

 

Espanya nega la major. Han deixat anar als seus gossos, la Falange, que ahir va passejar-se per Madrid, capital d'aquesta Espanya tan democràtica que escorcolla i confisca xiulets i estelades, amb molt poc èxit, certament, però que en canvi autoritza a un partit feixista a portar banderes amb esvàstiques i repartir fulletons com el que hi ha a la capçalera d'aquestes lletres. Un fulletó còpia del que ja circulava en els anys trenta. Un fulletó que deixa ben clar quines són les posicions. "Catalán, judio renegado..." o "Arriba España, abajo Cataluña"

 

Mireu, no és que siguin anti nacionalistes o anti independentistes, que també. És que són anticatalans. S'ha de dir tal com és. ANTICATALANS. Tota aquesta patuleia, que va de la Falange al individuu extremeny aquell dels "cuyongs", passant per la Aguirre, fent parada i fonda al jacobinisme socialista, ho són. Anticatalans. Rajoy va recollir signatures contra l'Estatut que desprès portà al Constitucional. Guerra li passà "er sepiyo". És el mateix. I tenen por, clar que tenen por. Veuen que tenim a tocar la llibertat i ells, en canvi, estan en la misèria més profunda, misèria que ve de lluny, misèria de aquell segle d'or on per a continuar sent Hidalgo no podies treballar. El treball sempre ha estat mal vist per aquesta gent, i d'aquí plora la criatura. No han tingut, fins als anys seixanta del segle vint, una classe mitjana. Més o menys, però en fi, siguem generosos. Nosaltres ja la teníem al segle dinou, ja havíem fet la revolució industrial, A pagès sempre hem tingut minifundi, som, clar, jueus i renegats. Com que el PIB català està frenat i les nostres exportacions augmenten, som jueus.

 

Covards, ganduls, especuladors i lladres de mena, els grups dirigents espanyols agiten l'espantall de sempre, els catalans són jueus, gasius, renegats! El Punto Pelota d'ahir fou un exemple perfecte de com respiren per la ferida. Diguem, que tot ha d'estar clar, que Intereconomia és una cadena de catalans, i que aquest programa el presenta un català, com molts d'altres d'aquella televisió. Clar, aquests no són jueus renegats, perquè són la policia jueva de Varsòvia, però aquesta seria una altra història perquè, al cap i a la fi, s'han de fer perdonar dia a dia la seva condició de catalans, traint a la seva pàtria i potser a les seves pròpies famílies.

 

Les coses estan més clares que mai. Espanya ha tornat a treure el darrer recurs, el de sempre, el feixisme més descarat que no s'hi està de dir-nos jueus i renegats. Intimidant. Amenaçant. Doncs mireu, jo sóc jueu, si, per línia materna, i , per descomptat, sóc un renegat d'aquesta Espanya que sols conrea odi, genocidi (que els hi ho demanin als països sud americans), cobdícia, una Espanya vella, rància, curta de gambals, que ens crida que marxem però no ens deixa, perquè perdria la menjadora. Una Espanya que cau a trossos, que té un rei i una monarquia desacreditada, que no sap com sortir-se. Clar, el "Hidalgo" no pot treballar. Per això ja estem els catalans. Doncs, ves per on, els catalans, que som tant dolents, fotrem el camp i us deixarem amb la vostra bandera amb la gallina, amb aquest Franco i aquest Primo de Rivera que tant us agraden, amb aquesta mentalitat casernària que abomina de la cultura perquè és imbècil e inculta.

 

No podem dubtar ni un segon més. Ara ja hi han dos bàndols i cadascú ha de triar on vol estar. O ets un col.laboracionista i et deixes aixafar o ets un patriota i t'alçes. No ens han deixat altre opció. O som independents, o morirem. Amb la desgràcia que la nostra serà la mort més desagradable possible. La de l'asfixia econòmica i cultural. Com en una càmera de gas. Al cap i a la fi, diuen que som jueus. Shalom i Visca Catalunya lliura!