dimarts, 29 de maig de 2012

Carta oberta al President Mas

                                              

  Feu-li arribar al M.H. President, és molt important!!!!!!!
CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE                    CATALUNYA
M.H. Senyor,

Un grup de compatriotes ens veiem en la obligació moral, com a catalans i com a demòcrates, d’adreçar-nos a Vos per demanar quelcom que considerem d’una inapel·lable justícia. Com no ignoreu, al llarg de la jornada de la final de la Copa del Rei, Falange va ser autoritzada per les autoritats competents de l’estat espanyol a manifestar-se pels carrers de Madrid. Aquesta va ser una provocació total i absoluta vers Catalunya i els catalans. No hi ha dubta possible car, al llarg de la mateixa, Falange repartí octavetes on s’insultava al poble de Catalunya, és cridaven consignes xenòfobes, s’esperonava l’odi contra els catalans i, per a rematar-ho, s’acabà amb un “Arriba Espanya, a baix Catalunya!”. President, quan les coses arriben fins aquest extrem, nosaltres, catalans que defensem les nostres institucions i, com no pot ser d’altra manera, la més important de totes, la Generalitat que Vos presidiu, demanem l’empara i defensa de les mateixes.

És per això que us demanem formalment que inicieu les oportunes accions legals perquè el partit Falange sigui portat als tribunals per agressions verbals, incitació a l’odi, xenofòbia i apologia del nazisme, donat que en aquella manifestació s’exhibiren banderes amb la creu gammada, és va perseguir a ciutadans i ciutadanes que caminaven tranquil·lament pel carrer i és cridaren consignes que constitueixen un ultratge per a qualsevol català o catalana, independentment del seu pensament polític.
És en aquest instant suprem de la nació quan us demanem el vostre ferm i decidit lideratge, la vostra defensa de la pàtria comuna, la fermesa que hom espera del President d’una Catalunya cada cop més assetjada, insultada i vexada d’una manera impune i gratuïta des de sectors diversos de l’espanyolisme més ultra dretà i integrista.

Esperem de Vos que encapçaleu, com a President de Catalunya, la defensa legítima del nostre poble i que amb la força moral, àdhuc instucional, que teniu assolim la fita d’il·legalitzar aquests partits que sols conreen la mentida, el desori i, per dissort i si tenen oportunitat, la guerra, la tortura, la persecució i el genocidi del nostre poble.

Respectuosament,

dissabte, 26 de maig de 2012

Catalán, judio renegado

 
.
 
Ja han arribat allà on, en el fons, sempre hi han estat. Ahir a Madrid la policia regirà als catalans que hi anaven a veure la final de la Copa del Rei, cercant xiulets, estelades i pancartes. Als bascos no, perquè algú del PNB cridà a l'ordre al ministre de l'interior. Aquí no deu haver-hi ningú que tingui aquesta potestat, car el mateix Duran en roda de premsa va referir-se a Catalunya com a "comunitat autònoma", si bé el seu tarannà de Fouché el feu rectificar ràpidament. Tot sigui per quedar bé.
 
I que intentava la policia espanyola que, per cert, també paguem els catalans? Evitar la xiulada a la monarquia, evitar un acte d'afirmació nacional, evitar que el món sencer veies que Catalunya tenia un anhel, una voluntat, una necessitat de ser lliure. I ara que no em vinguin amb la cantarella que som una minoria i que no representem res. Què passa, que a Madrid sols van anar-hi els independentistes del Barça? La gent que allà xiulava - tot el camp, per cert - sols representàven una minoria? Els bascos no hi eren? La imatge final amb senyera i la ikurriña, sense la bandera espanyola, era fotoshop? La maniobra propagandística, d'una baixesa moral digne d'en Goebbels, de TVE quan apujà el só de l'himne espanyol per tal que semblés que la xiulada era petita, no demostra que allò era real, que va passar, que hi ha el que hi ha?
 
Espanya nega la major. Han deixat anar als seus gossos, la Falange, que ahir va passejar-se per Madrid, capital d'aquesta Espanya tan democràtica que escorcolla i confisca xiulets i estelades, amb molt poc èxit, certament, però que en canvi autoritza a un partit feixista a portar banderes amb esvàstiques i repartir fulletons com el que hi ha a la capçalera d'aquestes lletres. Un fulletó còpia del que ja circulava en els anys trenta. Un fulletó que deixa ben clar quines són les posicions. "Catalán, judio renegado..." o "Arriba España, abajo Cataluña"
 
Mireu, no és que siguin anti nacionalistes o anti independentistes, que també. És que són anticatalans. S'ha de dir tal com és. ANTICATALANS. Tota aquesta patuleia, que va de la Falange al individuu extremeny aquell dels "cuyongs", passant per la Aguirre, fent parada i fonda al jacobinisme socialista, ho són. Anticatalans. Rajoy va recollir signatures contra l'Estatut que desprès portà al Constitucional. Guerra li passà "er sepiyo". És el mateix. I tenen por, clar que tenen por. Veuen que tenim a tocar la llibertat i ells, en canvi, estan en la misèria més profunda, misèria que ve de lluny, misèria de aquell segle d'or on per a continuar sent Hidalgo no podies treballar. El treball sempre ha estat mal vist per aquesta gent, i d'aquí plora la criatura. No han tingut, fins als anys seixanta del segle vint, una classe mitjana. Més o menys, però en fi, siguem generosos. Nosaltres ja la teníem al segle dinou, ja havíem fet la revolució industrial, A pagès sempre hem tingut minifundi, som, clar, jueus i renegats. Com que el PIB català està frenat i les nostres exportacions augmenten, som jueus.
 
Covards, ganduls, especuladors i lladres de mena, els grups dirigents espanyols agiten l'espantall de sempre, els catalans són jueus, gasius, renegats! El Punto Pelota d'ahir fou un exemple perfecte de com respiren per la ferida. Diguem, que tot ha d'estar clar, que Intereconomia és una cadena de catalans, i que aquest programa el presenta un català, com molts d'altres d'aquella televisió. Clar, aquests no són jueus renegats, perquè són la policia jueva de Varsòvia, però aquesta seria una altra història perquè, al cap i a la fi, s'han de fer perdonar dia a dia la seva condició de catalans, traint a la seva pàtria i potser a les seves pròpies famílies.
 
Les coses estan més clares que mai. Espanya ha tornat a treure el darrer recurs, el de sempre, el feixisme més descarat que no s'hi està de dir-nos jueus i renegats. Intimidant. Amenaçant. Doncs mireu, jo sóc jueu, si, per línia materna, i , per descomptat, sóc un renegat d'aquesta Espanya que sols conrea odi, genocidi (que els hi ho demanin als països sud americans), cobdícia, una Espanya vella, rància, curta de gambals, que ens crida que marxem però no ens deixa, perquè perdria la menjadora. Una Espanya que cau a trossos, que té un rei i una monarquia desacreditada, que no sap com sortir-se. Clar, el "Hidalgo" no pot treballar. Per això ja estem els catalans. Doncs, ves per on, els catalans, que som tant dolents, fotrem el camp i us deixarem amb la vostra bandera amb la gallina, amb aquest Franco i aquest Primo de Rivera que tant us agraden, amb aquesta mentalitat casernària que abomina de la cultura perquè és imbècil e inculta.
 
No podem dubtar ni un segon més. Ara ja hi han dos bàndols i cadascú ha de triar on vol estar. O ets un col.laboracionista i et deixes aixafar o ets un patriota i t'alçes. No ens han deixat altre opció. O som independents, o morirem. Amb la desgràcia que la nostra serà la mort més desagradable possible. La de l'asfixia econòmica i cultural. Com en una càmera de gas. Al cap i a la fi, diuen que som jueus. Shalom i Visca Catalunya lliura!
 
 
 
 

dimarts, 22 de maig de 2012

Abandonad toda Esperanza


Esperanza Aguirre representa, no cal dir-ho, el més profund espanyolisme ultra lliberal del PP, que ja és dir. Sense péls a la llengua, la Presidenta de la Comunitat Madrilenya ha estat un autèntic flagell pels seus i per tota quanta persona no li fes el pes. Comendadora de l'Ordre de l'Imperi Britànic, família d'en Gil de Biedma, culta, llegida i ferotge. Dic tot això perquè no vull pas caure en l'estereotip de fer-la passar com aquella bleda que sortia als guinyols del Canal Plus. No ho és. No és ni una beneita, ni una inculta. Ni tan sols és una ignorant en politica, al contrari, és una de les millors ments dins de la dreta espanyola, sinó la millor. Ho és, dic, i a partir d'aquí voldria partir en la meva modesta anàlisi.

Aguirre ha demanat fer la final de la Copa a porta tancada, per tal d'estalviar-li al rei la xiulada organitzada en contra seva i de l'institució monàrquica. Aguirre sap, intel.ligentment, que xiular al borbó és xiular a Espanya. I ho vol tapar. A porta tancada, i no s'en parli més. Aquesta decissió ja és, si ho entenem bé, una mostra de que no és pas tonta ni tenim enfront uns enemics de pa sucat amb oli. Ella sap molt bé que allò que no és comunica, no existeix, i més en un món on la gent batega a ritme de titulars. No és casualitat que tot el moviment del #NOVULLPAGAR hagi estat pràcticament ignorat, quan no tergiversat i menystingut, pels mitjans de comunicació catalans. Han parlat més els mitjans espanyols que els d'aquí.

Esperanza ho sap molt bé, això, i no vol que la protesta encarnada en xiulada monumental sigui vista arreu del món. Tapem-ho que, si no surt enlloc, tot això que tindrem, deu haver-se dit. Jo no li retrec. Si jo em sentis espanyol, si jo tingués un càrrec de responsabilitat en la política del meu país, ço és, Espanya, si jo servés afecte per la monarquia, faria exactament el mateix. Als babaus els preocupa molt si la policia reprimeix o no una manifestació. Als intel.ligents els preocupa molt més que els mitjans censurin les informacions. Com que fa anys que aquí ens movem entre l'immaduresa més absoluta o el cinisme més abrandat, és fa difícil explicar aquesta dicotomia amb tota la seva colpidora veritat.

Jo no estic per la repressió al carrer, clar, i ho dic perquè quan un és partidari de mantenir un cert ordre públic has de començar sempre demanant perdó. En fi. Ara, em sembla molt més terrible per les seves consequències la repressió intel.lectual i periodistica. El fet de veure en pantalla tot un estadi xiulant al cap de l'estat espanyol visualitza una imatge de conflicte, de que les coses no van com el senyor Rajoy li explica a la senyora Merkel, de que aquest país tant disciplinat que fa els deures amb Europa no els fa de portes endins, que hi han realitats diferents de la oficial i que existeix Catalunya com a nació, com a poble, com aquest molestíssim gra que té Espanya al seu cul de segles ençà.

Esperanza Aguirre sap que en Barroso o la pròpia Merkel contemplen, cada cop més, la possibilitat de tenir un país locomotora al baix ventre de la Unió Europea que faci de motor dels altres païssos riberencs de la mediterrànea. I tots dos han dit, i aquí ni tan sols s'ha dedicat un mínim anàlisi a això, que no troben cap problema en una hipotètica Catalunya independent. Ho diuen també els empresaris al mateix Cercle d'Economia, com ja explicà en Savalls al seu magnífic blog. Ho veu cada vegada més gent que hi compta, és a dir, empresaris dels Estats Units, lobbies israelians, embaixadors i cónsols. Catalunya té ara més aliats que Espanya. Aquesta és una pedra lligada al coll d'Europa, mentre que un estat Català seria una ventada d'aire fresc en mig dels PIG's.

Ho sap tothom i ho sap Aguirre, que vol silenciar el que hi ha. Jo la respecto com a patriota espanyola, perquè fa el que ha de fer. I no crec, insisteixo, que sigui ni una bleda ni una tonta. El que em fa bullir la sang és que aquí, de Catalunya estant, no hi hagi cap polític, cap, que li arribi a la sola de la sabata. Quina és la Aguirre de l'independentisme, la que defensi els interessos catalsns com ella ho fa amb els espanyols? Jo no la hi sé veure. I hem de ser sincers. Els testicles catalans de cap de setmana no valen un pél de pubis, amb perdó, de la Soraya Sáez de Santamaria. Perquè ens caldria tenir patriotes, i qui dirigeix Catalunya, bé al Govern, bé a l'oposició, és converteixen en gelatina si els col.loques al costat d'aquestes dues senyores que he esmentat.

O fem un tomb ràpidament, i això ja ho vinc dient fa dies perquè ara és el moment oportú, o haurem de ressignar-nos a convertir-nos d'aquí a Nadal en una Rioja qualsevol, amb la diferència que allà l'estat els tracta molt bé i a nosaltres ens tractarien pitjor que ara. Perquè, un cop més i amb l'ajut dels col.laboracionistes d'aquí, la veritat de tot un poble restaria sepultada per a sempre més en el silenci de la comunicació. Per això, o ens aixequem, o, com digué el Dante, per vies infernals com el pacte fiscal o reclamar l'hisenda catalana, abandoneu tota esperança. Independència o res.

diumenge, 13 de maig de 2012

Ni interessa ni convè


En Carrasco i Formiguera fou, com sap tothom, afusellat per Franco. Era catòlic i de dretes. Era fundador d'un partit d'orientació cristiana. Però també era demòcrata i volia una Catalunya independent. Si, perquè la Unió d'en Carrasco i Formiguera, que Déu tingui a la seva Glòria, era cristiana i independentista. Com ell. Defensava aquesta independència tan tossudament que ho pagà amb la seva vida. Els feixistes, els espanyols de la "Una grande y libre" no li perdonaren que, bo i ser catòlic i conservador, fou independentista. Al final, les coses que compten són les que marquen les diferències.

Aquest cas exemplar i trist ens demostra que la gran, la immensa, la tremenda escletxa que ara marca les dues ribes a la política catalana és la d'aquells que creuen en una Catalunya independent i la gent que, com Duran i Lleida, ens diu que això "ni interessa ni convé". Ho diu un que és el successor de l'home que morí justament per tot el contrari, per aquell que s'ho creia tant que va morir assassinat per defensar-ho. En Carrasco i Formiguera pensava que interessava i convenia que Catalunya assolís la seva plenitud nacional, la seva llibertat, i ho feia des de el seu profund sentiment cristià i democràtic.

En Duran nega aquest llegat d'una manera que constitueix un escarni, una burleta, una ganyota cap a la memòria i el llegat d'aquella Unió que ha estat i és encara avui un referent per a tanta i tanta gent. En política no tot s'hi val, i potser fora hora que la gent d'Unió fes un pensament. Podien haver triat i no ho han fet. Ignoro les raons, però sé que qui continua encapçalant a soviètique aquest partit és un polític sempre prest a col.laborar amb l'estat espanyol i que no vol sentir ni parlar d'independència. Clar, és el millor polític espanyol en valoració. Això ja ens hauria de dir alguna cosa, no?

Segurament, per tota la gent que sempre ha defensat la independència, això no els sonarà pas nou. Als qui ens hem anat incorporant al llarg dels anys al món independentista ens sorprèn encara menys. Quan jo era socialista, sabia que deia i que pactava en Duran a Madrid. Ho sabia i ho sé. Sé que deia i que opinava. Sempre vaig dir - i  jo era socialista! - que la vella cançó de que era l'ambaixador de Catalunya a Madrid era una mentida com una casa de pagès, perquè en realitat era l'ambaixador espanyol a Catalunya.

El Matrix creat per una Convergència plegada als designis del PP i d'Unió, i enfrontada a la realitat d'una situació econòmica desesperada, d'emergència nacional, amb un Duran que mana més que el President Mas, és brutal. Quan el Cercle Català de Negocis ens avisa del risc real, colpidor, de perdre les pensions de seguir amb l'estat espanyol, de no poder mantenir el nostre creixement, de convertir-nos en un país africà, mentre que Barroso o Merkel sostenen que Catalunya podria ser, perfectament, un estat independent, dir que la independència ni interessa ni convé és pitjor que una traïdoria. És d'estùpids.

El fet d'una Catalunya independent faria que la Unió Europea tingués un país locomotora en el baix ventre europeu, i l'efecte de la nostra economia influiria positivament en els altres països PIG, en especial a Espanya. Recordeu que la nostra pròpia capacitat de generar riquesa, amb un estat propi, seria la mateixa que la d' Holanda, per exemple. És a dir, el nostre país suraria, i Europa també. Però persones com Duran entabanen encara a molts empresaris, que creuen que el país és salvarà per no se sap quin miracle, perquè el pacte fiscal ni el tenim ni el tindrem, entre d'altres coses perquè al govern central ni l'interessa ni els fem falta per a res. Sols com a vaca per a ser munyida. I els polítics que s'ho creuen són uns babaus, i els empresaris, també. Ah, però hi ha encara quelcom pitjor, que és defensar aquesta fantasmagoria del pacte fiscal, bo i sabent que és fals, que no és produirà, que no tindrem mai cap concessió. Cap ni una. Aquest és el paper d'en Duran i de gent com ell. El mal que fan és terrible.

Carrasco i Formiguera, no ho dubteu, avui hauria votat en contra d'en Duran. Per una sola raó, ell creia que la independència interessava i convenia. Fixeu-vos-hi si s'ho creia que donà la seva vida per aquesta idea. Senyor Duran, aquesta diferència és la carrega que haureu d'arrossegar tota la vostre vida.  

dijous, 10 de maig de 2012

Cuyongs


Aquest intel.lectual que tenen els extremenys com a president ha parlat. Bé, és un eufemisme, ha vomitat. Ja fa dies, però, que l'home tenia ganes. Se li veia. Hi han certes cares que ja ho tenen, això. Són cares de tenir ganes de vomitar damunt de qui sigui. El seu vomit dialèctic els va amunt i avall, els remuga dins l'estòmac, demana a crits sortir. Aquesta mena de gent deleix per vomitar damunt dels altres, de empastifar-los amb les seves males digestions, de escampar el tuf de podrit de la vomitada. Mireu, cadascú és com és.

I el president extremeny ha vomitat. Ha emplaçat a l'Alcalde de Barcelona, en Xavier Trias, a que si té collons vagi i li digui a la cara que l'AVE cap a Extremadura no és prioritari i, en canvi, tot l'eix de l'AVE mediterrani sí que ho és. Ara, tot i que aquesta manera de parlar és tavernària, xulesca, fatxa, desgraciada i més pròpia de la cinquena galeria de la Model que d'un càrrec institucional, no és el més greu. L'home de la vomitada diu que li parlarà en català a Trias perquè ho entengui. I li diu "Si tengs cuyongs". Ignora - ho ignora tot, aquest - que qui no entén el català és ell i que els catalans, d'entrada, entenem el castellà que ell destrossa i el català que no coneix. L'insult a la més mínima noció d'intel.ligència és tan gran que sols un autèntic conreador de la incultura podria gosar a dir-la tan grossa.

Però la cosa no queda aquí. L'home de la vomitada amenaça amb els milers d'extremenys que hi viuen a Catalunya, com si fossin una Quinta Columna sempre presta a sabotejar a les autoritats catalanes. Vomita que vomitaràs, aquest no està per orgues i no li ve d'un pam a l'hora de treure de dins seu tota la porqueria més rància, més vella, més vil, la de sempre, la que nega la major i diu que Catalunya no existeix, i que si hi ha alguna cosa és un no res i encara perquè han vingut de Espanya a ajudar-nos. És un vòmit que, d'antic, ja és conegut per tothom, és el vòmit del boc expiatori, el que sempre surt de les goles que no tenen res més a dir que vomitar, vomitar testosterona de baixa gallofa, adreçada a excitar les baixes passions de la gent poc informada o, directament, proto feixista.

Els vòmits d'aquesta gentussa són de collons, si, perquè a les turmes van directes per tal de remoure-les i de fer que la gent pensi amb els baixos i no amb el cap. així és com ara hem de veure a vint i dos nazis entrar-hi al Parlament grec. A la terra que fou el bressol de la democràcia hi han vint i dos paios que no hi creuen en ella saludant braç enlaire, amb el símbol d'una creu gammada més o menys disfressada, amb l'histerisme de la gent que els ha votat amb els collons i no pas amb el cervell. Per això, el vòmit sempre és tòxic, perquè qui pesca i treu profit de les vomitades acostuma a ser el feixisme. El President d'Extremadura no ho sap, però ell actua com els feixistes. I si ho sap, no crec tampoc que l'importi gaire. És el que té no saber fer res més que vomitar, que acabes per no distingir.

Clar que aquest home no explica que un tant per cent elevadíssim de la gent que treballa a Extremadura, és perquè ho fa per l'administració, o sigui, funcionaris i de taula. O que l'índex de cotxes oficials a Extremadura és el més elevat de tot l'estat, imagino que perquè a Extremedura no hi cap autopista o autovia de peatge, cap ni una. I així podríem continuar, però encara algú diria que vomito i no. No ens confonguem. Les dades no són vomit. Per això als personatges com el paio aquest extremeny els agrada més treure a xorro la seva bilis, perquè creuen que ningú hi anirà a remenar-la i veure que hi ha al darrera. Sort que tantes sèries on veiem com la policia científica remena de tot ens han guarit d'espants.

Per això, els catalans i la gent amb un mínim de sentit comú i de la decència no ens esverem gens davant d'aquest senyor i de tants com n'hi han que segueixen la seva petjada. Ens hem sabut protegir amb impermeables i guants esterilitzats, màscares protectores, ulleres anti vòmit, i les seves esquitxades ni ens afecten ni ens molesten. Sols haurien de demanar al cel que no arribi el dia en que nosaltres decidim vomitar damunt d'ells. Perquè aleshores cagaran tramussos. Cuyongs.

dissabte, 5 de maig de 2012

La vergonya nacional


Ara ja ho entenem tot. Com tot gra de pus, ha acabat petant. Qui mana, qui ha manat de sempre a Catalunya ha estat la Caixa i Abertis, que és el mateix. No calien ni partits ni Parlament ni Estatut. Un cop més, alguns catalans espavilats han pres el pèl als seus compatriotes i, com uns autèntics quislingis, han traït a la seva pàtria a canvi de sucoses quantitats. Els seus partits s'han beneficiat de crèdits que no han pagat, Als seus militants els han endollat als consells d'administració cobrant uns sous estratosfèrics. Mentre el poble passa una gran necessitat, ells han continuat amb l'aberrant contuberni amb banquers i empresaris sense escrúpols, vivint a cos de rei. I encara han tingut la barra de demanar-nos sacrificis i de dir-nos que calia retallar.

Ara entenem "les dues ànimes" de CIU, que sols és una, els diners. Per això ja els hi està bé Espanya i l'autonomisme. Perquè la Caixa els hi ordena, perquè Abertis no surti perjudicada. I és que ha estat molt gros. No s'han fet autovies alternatives a unes autopistes que els catalans ja hem amortitzat milers de vegades per una sola raó, i és que Abertis diu que si és fan, l'administració haurà d'indemnitzar-la per perjudicar el seu negoci de burots pocavergonyes. I si no hi ha legislació per poder multar a la gent que no vol seguir pagant als peatges, "algú" truca a "algú", i és convoca una reunió d'urgència al Parlament de la comissió de territori i el senyor d'Abertis demana que ja triguen en fer una llei ad hoc per tal que qui no pagui, pugui ser multat.

La Caixa, per la seva banda, no vol independentisme perquè ja li va bé tenir a tots els partits, inclosa Esquerra - ai, companys, què heu fet! - agafats pels collons a base de crèdits. I el poble traga i calla. Saben, per exemple, que a Abertis un deu per cent era d'en Florentino Pérez? Amb la pela que ha guanyat el president del mandril, segur que el segon gol del Ronaldo l'hem pagat amb els nostres peatges els catalans. Saben que a les redaccions no pot parlar-se en contra de la Caixa ni d'Abertis? Saben que si ho fas et foten al carrer? Saben que escrivint això que escric m'estic tancant les poques portes que em queden encara obertes? Saben que el President Mas, i el Conseller Mas-Collell, i tot el Govern no baden boca davant del senyor Salvador Alemany, president d'Abertis, i màxim assessor en assumptes econòmics de la pròpia Presidència? Saben que va refusar ser Conseller d'Economía, tot i que en Mas l'insistí molt?

Què és, tot plegat? Una vergonya, un escàndol, una autèntica pantomima, un gran prendre pel sac corporatiu on els Fayné, els Alemany i quatre més fan i desfan al seu caprici i el nostre país resta orfe de polítics que el defensin de veritat, perquè estan a sou i tenen el cul comprat. Per això les cantarelles del pacte fiscal, quan tots sabem que no hi ha pacte fiscal millor que la independència. Però s'ha acabat. Ja n'hi ha prou amb la cantarella del "Madrid té la culpa". I és clar que la hi té, però perquè el Govern és el seu millor aliat, perquè a l'hora de fer política s'estimen més fer diners particulars, perquè quan parlem de la llibertat del nostre poble ells s'estimen més l'esclavatge ben remunerat.

Tenim de portaveu del Govern a en Quico Homs. Bé, ell va ser president d'Abertis. Cal dir per què ara el nostre Govern ens diu que, bo i entenent la protesta ciutadana del NO VULL PAGAR, s'ha de pagar? No, oi? Doncs el que hem de fer prou que ho sabem, ço és, no acollonir-nos, no cedir, fer el camí cap a la independència passant dels polítics del sistema, del règim d'aquest bloc que no saben fer res sense despatx, secretària i cotxe oficial. Enviem-los a pastar fang, sortim als carrers, fem nostra la reivindicació nacional, àdhuc social, i tirarem endavant.

Na Merkel i en Barroso han dit en pocs dies que Catalunya podria ser perfectament un nou estat independent dins de la Unió Europea. Fins i tot hi ha qui s'ho mira, d'Alemanya estant, com una interessant possibilitat per a fer de locomotora del sud d'Europa. Clar, aquests dos dirigents europeus no cobren ni de la Caixa ni d'Abertis, potser per això diuen el que diuen.

Nota bene:
Com que rectificar és de savis, aquest periodista reconeix que s'ha equivocat. L'Homs que va formar part d'Abertis no és pas l'actual Portaveu del Govern, el Quico Homs. Com sigui que sempre m'ha agradat ser clar i exacte, deixo constància del fet, bo i demanant disculpes per una confussió deguda als cognoms i demanant disculpes al Quico, com l'home ben educat i de principis que m'agradarie pensar que sóc.