Cuyongs

Aquest intel.lectual que tenen els extremenys com a president ha parlat. Bé, és un eufemisme, ha vomitat. Ja fa dies, però, que l'home tenia ganes. Se li veia. Hi han certes cares que ja ho tenen, això. Són cares de tenir ganes de vomitar damunt de qui sigui. El seu vomit dialèctic els va amunt i avall, els remuga dins l'estòmac, demana a crits sortir. Aquesta mena de gent deleix per vomitar damunt dels altres, de empastifar-los amb les seves males digestions, de escampar el tuf de podrit de la vomitada. Mireu, cadascú és com és.

I el president extremeny ha vomitat. Ha emplaçat a l'Alcalde de Barcelona, en Xavier Trias, a que si té collons vagi i li digui a la cara que l'AVE cap a Extremadura no és prioritari i, en canvi, tot l'eix de l'AVE mediterrani sí que ho és. Ara, tot i que aquesta manera de parlar és tavernària, xulesca, fatxa, desgraciada i més pròpia de la cinquena galeria de la Model que d'un càrrec institucional, no és el més greu. L'home de la vomitada diu que li parlarà en català a Trias perquè ho entengui. I li diu "Si tengs cuyongs". Ignora - ho ignora tot, aquest - que qui no entén el català és ell i que els catalans, d'entrada, entenem el castellà que ell destrossa i el català que no coneix. L'insult a la més mínima noció d'intel.ligència és tan gran que sols un autèntic conreador de la incultura podria gosar a dir-la tan grossa.

Però la cosa no queda aquí. L'home de la vomitada amenaça amb els milers d'extremenys que hi viuen a Catalunya, com si fossin una Quinta Columna sempre presta a sabotejar a les autoritats catalanes. Vomita que vomitaràs, aquest no està per orgues i no li ve d'un pam a l'hora de treure de dins seu tota la porqueria més rància, més vella, més vil, la de sempre, la que nega la major i diu que Catalunya no existeix, i que si hi ha alguna cosa és un no res i encara perquè han vingut de Espanya a ajudar-nos. És un vòmit que, d'antic, ja és conegut per tothom, és el vòmit del boc expiatori, el que sempre surt de les goles que no tenen res més a dir que vomitar, vomitar testosterona de baixa gallofa, adreçada a excitar les baixes passions de la gent poc informada o, directament, proto feixista.

Els vòmits d'aquesta gentussa són de collons, si, perquè a les turmes van directes per tal de remoure-les i de fer que la gent pensi amb els baixos i no amb el cap. així és com ara hem de veure a vint i dos nazis entrar-hi al Parlament grec. A la terra que fou el bressol de la democràcia hi han vint i dos paios que no hi creuen en ella saludant braç enlaire, amb el símbol d'una creu gammada més o menys disfressada, amb l'histerisme de la gent que els ha votat amb els collons i no pas amb el cervell. Per això, el vòmit sempre és tòxic, perquè qui pesca i treu profit de les vomitades acostuma a ser el feixisme. El President d'Extremadura no ho sap, però ell actua com els feixistes. I si ho sap, no crec tampoc que l'importi gaire. És el que té no saber fer res més que vomitar, que acabes per no distingir.

Clar que aquest home no explica que un tant per cent elevadíssim de la gent que treballa a Extremadura, és perquè ho fa per l'administració, o sigui, funcionaris i de taula. O que l'índex de cotxes oficials a Extremadura és el més elevat de tot l'estat, imagino que perquè a Extremedura no hi cap autopista o autovia de peatge, cap ni una. I així podríem continuar, però encara algú diria que vomito i no. No ens confonguem. Les dades no són vomit. Per això als personatges com el paio aquest extremeny els agrada més treure a xorro la seva bilis, perquè creuen que ningú hi anirà a remenar-la i veure que hi ha al darrera. Sort que tantes sèries on veiem com la policia científica remena de tot ens han guarit d'espants.

Per això, els catalans i la gent amb un mínim de sentit comú i de la decència no ens esverem gens davant d'aquest senyor i de tants com n'hi han que segueixen la seva petjada. Ens hem sabut protegir amb impermeables i guants esterilitzats, màscares protectores, ulleres anti vòmit, i les seves esquitxades ni ens afecten ni ens molesten. Sols haurien de demanar al cel que no arribi el dia en que nosaltres decidim vomitar damunt d'ells. Perquè aleshores cagaran tramussos. Cuyongs.