dijous, 13 de setembre de 2012

¡Harriva Hespaña cono!


Desprès de la aclaparadora demostració cívica de la Diada, l'escuma feixista brolla per certes boques d'una manera brutal; escuma verda, escuma feta de rancúnies antigues, escuma de qui veu que s'acaba la broma pesada de l'espanyolisme, d'Espanya, de voler fer veure que aquí no passava res, la impotència del botxí que veu com la víctima s'escapoleix i trenca cadenes i marxa. Fixeu-vos-hi. Segons aquest coronel d'opereta - retirat, cosa que no diuen mai els seus, esclar - que hi col.labora en un diari electrònic d'extrema dreta, "Estamos en una situación calcada a la de 1936". Aquesta mena de urinari que esmento, Alerta Digital, diu que la manifestació era de "Charnegos malnacidos separatistas". Caja, Francisco Caja, l'home de Convivencia Cívica Catalana, demana l'intervenció de l'exèrcit. No deixa de ser curiós que paraules com convivència, civisme i catalana s'uneixin a una intervenció militar, però en fi...
L'ABC, que hom creu que hauria de ser el diari representatiu del conservadurisme moderat espanyol, proposa la suspensió de l'autonomia catalana. Jiménez Losantos ens commina a que marxem d'una vegada d'Espanya - com si poguéssim fer-ho! - i borda "Sois un cáncer y Cataluña no ha aportado nada a España desde 1978". Aquest respira per la ferida, i mai millor dit.

Déu n'hi do tot plegat, i això que sols he destriat algunes flors, les més pudentes, d'aquest jardí ranci i tronat que vol representar, alguns de Catalunya estant fins i tot, no tant la vindicació d'Espanya, sinó l'anticatalanisme més profund. Perquè s'ha de dir d'una vegada, un pot sentir-se català o no, o sentir-se català i espanyol, o espanyol, o no sentir-se res. De la mateixa manera, un pot ser anti nacionalista - els anarquistes, per exemple - de manera honorable, o ser nacionalista català, però no independentista o, i fins ara això passava moltíssim, ser federalista o autonomista i tenir prou amb això. Insisteixo, totalment respectable. Però no és el cas. La gent que així brama són, ras i curt, anti catalans, el que els molesta és que parlem català, que reivindiquem la nostra història, que existim com a poble. En definitiva, els molesta Catalunya i la volen destruïda i morta per a sempre més. Formen part d'una desfilada gran, que tampoc hem de menystenir-los, que integren elements com aquests, però també els empresaris catalans de tota la vida, els del Cercle, els polítics venuts, els intel.lectuals que tenen enyor d'aquella Barcelona dels seixanta, com si viure sota Franco fos la pura delícia, bé, potser per ells si que ho era.

Alguns d'aquests, que pensen el mateix que els esverats, però no són tan idiotes com per ensenyar les seves dents groguenques, corcades, pudents, ens amenacen subtilment amb arguments com ara l'escanyament econòmic, amb no pagar la festa dels catalans, que ningú sap on és però de la qual tothom parla, i amenacen amb que qui volem la independència som quatre, i que els que hi anaven a la manifestació són subvencionats o fills d'un experiment d'ingenieria social començat fa dècades. És a dir, neguen la major. Que han sortit al carrer un milió i mig de persones, posem, demanant inequívocament la independència? Doncs s'amenaça amb una mossegada dura i militarista, a l'antiga, o senzillament és diu que això no ha passat. Seguint aquesta segona línia, TVE, que paguem també els catalans, ni parlava de la manifestació mentre tota la premsa del món ho feia. Em pixava de riure quan escoltava dir l'altre dia a un contertulià, en un programa de televisió, que a Catalunya TV3 era un instrument del separatisme, i que això era dictatorial perquè la pagava tothom. Ja, i TVE què, no la paguem també els catalans?

És el retorn a primer terme del espanyolisme que no atén a raons, perquè no en té cap, de lògica. No pot convèncer a Catalunya de continuar aquest bastardeig de relació, perquè no pot dir res que sigui positiu pels catalans per tal de continuar amb Espanya. I com que no poden, s'esgargamellen, vomiten odi, treuen foc pels queixals, ens diuen insolidaris, amenaçadors, violents, minoria, ens preveuen misèries si marxem, ens diuen que no ens en sortirem pas sols, juren que faran una Quinta Columna. Barbàrie i por. Por, si, perquè si CIU ara té que definir-se i dir si independència si o no, i els "instruments d'estat" o "hisenda pròpia" són intents de mantenir el tempo fins eleccions i qui dia passa any empeny, qui té el problema més gran son els espanyols. Perquè saben que si marxem, ho diu Europa, tampoc passaria res. I al final, els catalans igual estaríem dins de la Zona Euro i ells no. No els fa tanta por la fotografia de la manifestació sinó la que s'imaginen d'aquí a deu anys. Espanya pobre, amb l'ABC, l'Alaman, en Federico i tota la patuleia, intervinguda, pagant de nou amb pessetes i cantant "Yo soy español, español, español", al costat d'una Catalunya pròspera, democràtica, sòlida i respectada arreu.

Són uns incultes i uns imbècils. Tants anys de no voler parlar català, de fer bandera de no saber dir "Sabadell", de fer acudits de catalans, de escopir-nos a la cara, de dir "Arriba España" els han portat fins aquí. De "arriba", gens, Al sòtan, i encara gràcies. Per desconèixer que la història no accepta mai faltes en matèria dels pobles. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.